Obama inicia una gira per Europa.
Obama inicia una gira per Europa.
Dublín

Obama paga una ronda de cervesa al pub del poble irlandès d'on provenia la seva família materna

Barack Obama ha iniciat a Irlanda una gira que l'ha de portar per quatre països europeus. A Irlanda, el president dels Estats Units aprofundeix en les seves arrels, ja que la seva mare era d'origen irlandès, concretament del poble de Moneygall, al centre de l'illa, on ha compartit una cervesa amb els residents en un pub i ha pagat la ronda. En començar la visita, el vehicle oficial d'Obama, un Cadillac a prova de bombes, s'ha quedat encallat en un desnivell a la sortida de l'ambaixada nord-americana de Dublín. Uns 37 milions de nord-americans tenen origen irlandès i per això aquesta visita té un pes important en la campanya per a la reelecció del 2012. Obama anirà després al Regne Unit i a França, on assistirà a la cimera del G-8.

Actualitzat
Entre un bany de multituds i un bon glop de cervesa local, el president Barack Obama ha recorregut els carrers de Moneygall, el poble on els seus avantpassats irlandesos van sortir a la recerca d'una nova vida als Estats Units. Prop de 3.000 persones -tres vegades més que la població habitual de Moneygall, al comtat d'Offaly, al centre d'Irlanda- l'han rebut amb aplaudiments, crits i nombroses banderes d'Irlanda i els EUA.
 
Després d'estrènyer mans durant prop de vint minuts, Obama i la seva dona, Michelle, han visitat la casa que s'alça on en el seu dia hi havia l'habitatge propietat dels seus ancestres, els Kearney, descrita als registres de 1851 -l'any en què la família va completar la seva emigració als EUA- com un habitatge d'un pis i murs de pedra i calç "en molt males condicions". A continuació ha visitat el pub Ollie Hayes, un dels dos que hi ha a la localitat i que, amb les parets plenes de cartells de la campanya electoral i retrats del president, s'ha convertit pràcticament en un museu dedicat al mandatari nord-americà. "Avisi'm quan puc començar a prendre-la. No vull espatllar-la", ha bromejat Obama mentre Ollie, el propietari del local, li explicava com es tira la tradicional pinta de cervesa Guinness. "Per què no intentem tirar-ne una nosaltres?", li ha replicat la primera dama.

Després brindar amb un gaèlic "sláinte!" ("salut!"), i amb la pinta a la mà, Obama ha narrat com va prendre la seva primera Guinness a l'aeroport de Shannon, al sud d'Irlanda. "Anàvem de camí a l'Afganistan. Vam fer una aturada tècnica a Shannon, era mitja nit. I em vaig adonar que és molt més bona aquí que als Estats Units", ha explicat el president nord-americà, entre rialles d'aprovació dels presents.

Obama va descobrir durant la campanya electoral de 2008 la seva connexió irlandesa, quan va esmentar que "un descobreix moltes coses sobre si mateix quan es presenta a president... Se'm va fer notar que la meva rebesàvia per part materna procedia d'un llogaret al comtat d'Offaly".

Els Kearney eren sabaters a Moneygall quan a mitjans del segle XIX la fam de la patata va sacsejar Irlanda i en tan sols cinc anys va morir una quarta part de la població del comtat d'Offaly, on es troba la petita localitat. Anys abans, James -l'oncle de l'avantpassat d'Obama, Falmouth- havia emigrat als EUA, on va adquirir una parcel·la de terra que va llegar al seu germà Joseph "si ve a aquest país". Joseph Kearney es va traslladar als Estats Units per reclamar la seva propietat i hi va arribar el 25 d'abril del 1849. Poc després el va seguir el seu fill gran, Falmouth, llavors de 19 anys, i un any després la resta de la família va abandonar Moneygall.

Dos anys després d'arribar als EUA, Falmouth, granger de professió, es va casar amb Charlotte Holloway. El cens nord-americà indica que la parella, ja amb diversos fills, es va instal·lar durant la dècada del 1860 a Deerfield, a Ohio, i en la dècada següent al comtat de Tipton, a Indiana. Charlotte Holloway Kearney va morir el 1877 i el seu marit, un any després. Els van sobreviure almenys tres fills i cinc filles, la més petita de les quals, Mary Ann, que es va casar amb Jacob William Dunham, va ser la rebesàvia del primer president nord-americà de raça negra.
Anar al contingut