Obama: "He vingut a enterrar els últims vestigis de la Guerra Freda a Amèrica"

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha començat el seu discurs d'aquest dimarts, al Gran Teatre Alicia Alonso de l'Havana, citant en castellà un poema de José Martí, el considerat com a pare de la revolució cubana. Obama ha aixecat una gran ovació quan ha pronunciat la frase de Martí "cultivo una rosa blanca", i ha afegit que ofereix al poble cubà "el saludo de paz".

En el discurs, que s'ha televisat a tot Cuba, el president Obama ha reconegut que hi ha diferències reals i importants encara entre els governs dels dos països, però que cal buscar els punts en comú:

"He vingut a enterrar els últims vestigis de la Guerra Freda a Amèrica."

Obama ha afirmat que els dos països són "com dos germans que han estat separats", perquè tenen orígens comuns i "són de la mateixa sang". També s'ha referit als atemptats de Brussel·les dient que el món ha d'estar "unit per defensar-se i derrotar el terrorisme".

Aixecar l'embargament, però amb canvis a Cuba

El públic assistent al discurs ha tornat a ovacionar Obama quan ha recordat que ha demanat al Congrés dels Estats Units que aixequi l'embargament perquè és "una càrrega obsoleta" sobre els cubans i també sobre els nord-americans:

"Per què ara? Només hi ha una resposta: el que estan fent els Estats Units no funciona. Hem tenir de valentia de reconèixer la veritat. Una política d'aïllament dissenyada per a la guerra freda no té sentit en el segle XXI. L'embargament fereix els cubans en comptes d'ajudar-los."

També l'han ovacionat quan ha dit, un altre cop en castellà: "Creo en el pueblo cubano", i ha elogiat el sistema d'educació cubà i l'ànim d'innovar dels cubans. Però no ha rebut tants aplaudiments quan ha dit que estrènyer les relacions exigirà que hi hagi canvis polítics i econòmics a l'ïlla, i ha defensat la llibertat d'expressió:

"Cal fer canvis a Cuba també, cal que sigui més fàcil obrir una empresa aquí, internet hauria d'estar a disposició de tothom, els Estats Units no posaran obstacles a això, però depèn de vosaltres. Cal intercanvi lliure d'idees perquè si no us podeu exposar a diferents punts de vista, no aconseguireu el vostre potencial i els joves acabaran perdent l'esperança."

"Els ciutadans han de tenir el dret d'expressar el que pensen sense por, organitzar-se i criticar el seu govern, i manifestar-se pacíficament, i l'estat de dret no hauria d'incloure detencions arbitràries de les persones que exerceixen els seus drets, i la gent hauria de poder practicar la seva fe de forma pacífica i pública."

La dissidència ofereix a Obama una sola veu

Després de pronunciar el discurs, Obama ha anat a l'ambaixada dels Estats Units a l'Havana, acabada d'inaugurar, on s'ha trobat amb una desena de dissidents polítics, dels quals ha destacat el seu coratge.

Segons l'agència Europa Press, entre els opositors convidats per Obama hi havia José Daniel Ferrer, Elizardo Sánchez, Guillermo Fariñas, Antonio Rodiles, Manuel Cuesta Morúa, Berta Soler i Miriam Leiva. Ferrer va anunciar fa uns quants dies que han anat a la reunió amb una posició consensuada entre la majoria d'organitzacions opositores. Segons Ferrer, la influència d'Obama i dels Estats Units no faran canviar el govern cubà:

"El poble cubà vol canvi però la desinformació a la qual estem sotmesos pel control de la premsa fa que moltíssimes persones visquin sense esperança i temin les conseqüències. Es tracta d'alliberar les consciències i moure a l'acció."

Una agenda densa

Barack Obama ha viscut aquest dimarts una jornada densa i intensa a l'Havana, que ha acabat amb l'assistència a un partit de beisbol, un esport que té un seguiment multitudinari als Estats Units i Cuba. L'acte central, però, és el discurs televisat que ha fet adreçat a tots els cubans, a través de la televisió estatal.

Dilluns la jornada es va acabar amb un sopar d'estat al Palau de la Revolució. En una trobada històrica, Barack Obama i Raúl Castro van coincidir en la voluntat de tirar endavant el desgel, tot i reconèixer les profundes divergències que els separen. Un moment especial de tensió va ser quan Castro va negar l'existència de presos polítics. Va desafiar un periodista a presentar una llista amb noms de presoners polítics, afegint-hi que els deixaria en llibertat immediatament.

Des de la Casa Blanca s'ha volgut matisar que tots dos governs comparteixen llistes de noms, però que el govern de l'Havana havia fet canvis substancials pel que fa a les llibertats polítiques, tot i tenir visions diferents sobre la qüestió. Ho va constatar Ben Rodhes, assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units: "Crec que el que ens separa del president Castro no és que no sigui conscient de l'existència d'aquestes persones, ni de com seguim els seus casos, o com els segueixen organitzacions independents. Ells creuen que no són presoners polítics, sinó que són a la presó per diferents crims o delictes contra la legislació cubana."

Kerry es reuneix amb els negociadors de les FARC

La diplomàcia nord-americana ha aprofitat la seva presència a l'Havana per supervisar de prop un altre procés d'acostament que, quan conclogui, també serà històric. Es tracta del diàleg de pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC, engegat a la capital cubana a finals del 2012. El secretari d'Estat, John Kerry, que s'ha reunit per separat amb els equips negociadors, els ha encoratjat, i ha recordat el compromís dels Estats Units amb el procés, a través del Pla Colòmbia anunciat per Obama el mes passat, un pla que preveu invertir 450 milions de dòlars un cop assolit l'acord final per tancar un conflicte que deixa més de 300.000 morts i desapareguts, i més de 6 milions i mig de desplaçats.