Obama diu que ja no és escèptic davant la vigilància del programa Prism
El president dels EUA, Barack Obama, ha entrat de ple en el debat sobre el respecte a la privacitat en nom de la seguretat contra el terrorisme. Després de destapar-se el programa de vigilància Prism, Obama ha afirmat que al principi n'era escèptic, però que els resultats que s'han obtingut l'han convençut. Amb tot, encoratja a alimentar el debat per trobar un equilibri.
Joan RaventósActualitzat
Se l'esperava i no s'ha fet esperar. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha comparegut públicament hores després que "The Washington Post" hagi destapat l'existència del programa Prism, que permet al govern accedir als servidors de proveïdors d'internet tan importants com Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, AOL, PalTalk, Skype, YouTube i Apple i, un cop aquí, extreure'n el que sigui: videoxats, correus electrònics, fotografies i documents de tota mena.
El primer impacte de la notícia arriba a cada un dels usuaris d'aquests serveis, que constaten allò que molts intuïen sobre l'existència d'un "Gran Germà" que tot ho vigila. I automàticament l'impacte es tradueix en un debat al voltant de si tot s'hi val per garantir la seguretat dels ciutadans, fins i tot rebaixar el respecte a la privacitat a l'alçada del betum.
La finalitat del Prism és mantenir els serveis secrets a l'aguait de les possibles trifulgues que puguin desencadenar en una amenaça terrorista real. Fa sis anys que funciona i els que el coneixen bé en certifiquen l'efectivitat. I és que l'any passat la informació extreta d'aquesta eina es va utilitzar en 1.477 informes presidencials, segons l'Agència Nacional de Seguretat.
És, per tant, una eina prolífica, però podria atemptar contra les llibertats dels ciutadans. En aquesta balança, la posició d'Obama és incòmoda. En el plat de la màniga ampla contra el terrorisme hi ha el Prism i també hi ha la Llei Patriòtica (Patriot Act) de George W. Bush, aprovada dies després dels atemptats de les Torres Bessones el 2001, i que dóna poders excepcionals al president en la lluita antiterrorista.
A l'altre plat de la balança hi ha el respecte a la privacitat i, sobretot, el que hi ha és l'antítesi a les polítiques de George Bush amb què es va vestir Obama per esdevenir president dels Estats Units. Així doncs, Obama té mala peça al teler per trobar justificacions a les pràctiques del Prism. Potser per això, en la seva compareixença pública, ha buscat la complicitat de l'opinió pública admetent que "al principi era escèptic sobre els programes de vigilància".
I dit això, ha trobat els arguments.
Obama està convençut que aquesta vigilància és determinant per ajudar a prevenir atacs terroristes. Això sí, diu que hi ha d'haver una supervisió estricta per part del govern. I que s'ha de fer dins la legalitat, tal com es fa -diu-. I que és important que demòcrates i republicans hi estiguin d'acord, com també passa. I també ha volgut tranquil·litzar tant els que el van votar i com els que no afirmant que les indagacions del Prism passen de llarg dels ciutadans americans i dels que resideixen en territori dels EUA. I que no s'escolta cap trucada, i que només es comprova qui truca a qui.
Obama no ha volgut fer-se esperar en un debat polèmic i fer pensar que l'incomoda. I així, en una maniobra prou rumiada, ha encoratjat els ciutadans a alimentar encara més la discussió a fi i efecte de trobar, en la mesura del possible, l'equilibri perfecte entre seguretat i privacitat.
El primer impacte de la notícia arriba a cada un dels usuaris d'aquests serveis, que constaten allò que molts intuïen sobre l'existència d'un "Gran Germà" que tot ho vigila. I automàticament l'impacte es tradueix en un debat al voltant de si tot s'hi val per garantir la seguretat dels ciutadans, fins i tot rebaixar el respecte a la privacitat a l'alçada del betum.
La finalitat del Prism és mantenir els serveis secrets a l'aguait de les possibles trifulgues que puguin desencadenar en una amenaça terrorista real. Fa sis anys que funciona i els que el coneixen bé en certifiquen l'efectivitat. I és que l'any passat la informació extreta d'aquesta eina es va utilitzar en 1.477 informes presidencials, segons l'Agència Nacional de Seguretat.
És, per tant, una eina prolífica, però podria atemptar contra les llibertats dels ciutadans. En aquesta balança, la posició d'Obama és incòmoda. En el plat de la màniga ampla contra el terrorisme hi ha el Prism i també hi ha la Llei Patriòtica (Patriot Act) de George W. Bush, aprovada dies després dels atemptats de les Torres Bessones el 2001, i que dóna poders excepcionals al president en la lluita antiterrorista.
A l'altre plat de la balança hi ha el respecte a la privacitat i, sobretot, el que hi ha és l'antítesi a les polítiques de George Bush amb què es va vestir Obama per esdevenir president dels Estats Units. Així doncs, Obama té mala peça al teler per trobar justificacions a les pràctiques del Prism. Potser per això, en la seva compareixença pública, ha buscat la complicitat de l'opinió pública admetent que "al principi era escèptic sobre els programes de vigilància".
I dit això, ha trobat els arguments.
Obama està convençut que aquesta vigilància és determinant per ajudar a prevenir atacs terroristes. Això sí, diu que hi ha d'haver una supervisió estricta per part del govern. I que s'ha de fer dins la legalitat, tal com es fa -diu-. I que és important que demòcrates i republicans hi estiguin d'acord, com també passa. I també ha volgut tranquil·litzar tant els que el van votar i com els que no afirmant que les indagacions del Prism passen de llarg dels ciutadans americans i dels que resideixen en territori dels EUA. I que no s'escolta cap trucada, i que només es comprova qui truca a qui.
Obama no ha volgut fer-se esperar en un debat polèmic i fer pensar que l'incomoda. I així, en una maniobra prou rumiada, ha encoratjat els ciutadans a alimentar encara més la discussió a fi i efecte de trobar, en la mesura del possible, l'equilibri perfecte entre seguretat i privacitat.
