Imatge d'una mosca negra.
La plaga de la mosca negra és una de les més molestes de les Terres de l'Ebre.
Tortosa

Nou protocol per "atacar" la plaga de la mosca negra a l'Ebre

La mosca negra causa molèsties a centenars de persones a les comarques de l'Ebre des de principis d'estiu. Per això, des de la delegació del govern a les Terres de l'Ebre, tècnics del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE) i els presidents del Consell Comarcal han acordat la creació d'un protocol d'actuació per aquests casos.

Actualitzat
Des de començaments d'estiu, la plaga de mosca negra causa estralls a les comarques de l'Ebre i a un centenar de persones ja els ha calgut atenció mèdica.

Fa sis anys que la mosca negra afecta les Terres de l'Ebre i les autoritats es mostren preocupades per l'extensió d'aquesta plaga que, en paraules del director tècnic del CODE, Raül Escosa, "ja han colonitzat tot el que es podia". Escosa ha afirmat que "malgrat haver passat el pic d'afectació més alt, el pitjor ja ha passat". Però ha recordat la necessitat de dissenyar un protocol d'actuació que determini què es pot fer i què no es pot fer i conèixer els productes per combatre la plaga.

Els efectes de la mosca negra, que no només afecta les piscines municipals sinó també camps de conreu i horts, han obligat a plantejar, en la reunió de la delegació del govern de les Terres de l'Ebre amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, la comissió de treball per fer un seguiment als tractament contra la mosca.

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha afirmat que "primer són les persones" i es té constància de la "impossibilitat d'eradicar la plaga" però "cal minimitzar-ne les molèsties". Malgrat que aquest any s'hagin seguit tots els tractaments, encara està previst un nou tractament a finals de juliol que ampliï la zona fins a la illa dels Bous.

Les autoritats de la zona, a través de les queixes de tots els alcaldes, demanen més col·laboració i més organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea. Pallarès ja ha confirmat que s'està treballant per aconseguir aquesta ajuda, la possibilitat d'establir un conveni plurianual entre la Generalitat i el CODE i, finalment, garantir la dotació pressupostària per aquestes actuacions.

Actualment, el govern inverteix 500.000 euros en aquesta lluita, 300.000 a l'Ebre i 200.000 al Segre.


Anar al contingut