Pas per tractar l'addicció a la cocaïna: es cura amb cèl·lules mare en ratolins

Una teràpia amb cèl·lules mare s'ha demostrat efectiva en ratolins per evitar l'addicció a la cocaïna i el risc de sobredosi. Els autors de la recerca assenyalen que les investigacions futures han de determinar si, com s'espera, el mètode es pot dur a la pràctica clínica en humans.

Un equip de la Universitat de Chicago, encapçalat per Xiaoyang Wu, ha fet servir cèl·lules mare de la pell que, un cop modificades genèticament, es van tornar a trasplantar. El treball s'ha publicat a la revista Nature Biomedical Engineering.  

L'abús de drogues, com ara la cocaïna, comporta la cerca compulsiva de la substància i el risc de sobredosi, malgrat que hi hagi períodes llargs sense consum. Els autors assenyalen que els tractaments farmacològics o conductistes han mostrar una eficàcia limitada.

Concretament, esmenten les injeccions intramusculars d'un enzim anomenat butirilcolinesterasa (BChE), que degrada la cocaïna. Presenta un problema: té una vida molt curta en l'organisme.

Per això, els investigadors van pensar en una estratègia diferent. La pell és l'òrgan més accessible i permet extreure fàcilment cèl·lules de l'epidermis. Diversos estudis també demostren que aquestes cèl·lules es poden modificar de manera efectiva per enginyeria genètica. Finalment, també s'ha establert els trasplantaments de cèl·lules de la pell són relativament senzills i es poden eliminar fàcilment si hi ha efectes secundaris no desitjats.

Per això, van obtenir cèl·lules de la pell de ratolins nounats. Les van modificar amb enginyeria genètica perquè sintetitzessin una forma millorada de l'enzim BChE, amb una vida més llarga. I les varen introduir en ratolins adults mitjançant injeccions sota l'epidermis. Hi havia el mateix nombre de mascles i de femelles.

En aquests ratolins, als que s'havia induït un comportament d'addicció a la cocaïna, els efectes de la droga eren més breus i lleus. També reduïen la cerca de la substància. Això demostra, segons els autors, l'efectivitat del mètode, que permet un alliberament a llarg termini de l'enzim a la sang i evita, així, el problema de la seva vida curta. D'aquesta forma també es reduiria molt el risc de sobredosi.

Els investigadors assenyalen que caldran més recerques per esbrinar si el mètode es pot traslladar la pràctica clínica en humans, però creuen que oferirà una teràpia més efectiva que les existents. A més, comenten la possibilitat que es puguin utilitzar altres enzims que reduirien l'addicció al tabac o a l'alcohol. Assenyalen implícitament l'abús conjunt de tabac o alcohol i de cocaïna, que es presenta amb molta freqüència i que augmenta els casos de consum de drogues i de mortalitat per aquesta causa. Fins i tot apunten a utilitzar alguns enzims per tractar l'obesitat i la diabetis provocades per una dieta inadequada, amb un enzim que regula la ingesta d'aliments i els nivells de glucosa a la sang.