Madrid

Només el 34% dels radars estan col·locats en punts negres de la xarxa viària

Només el 34% de radars fixos estan col·locats en punts negres de la xarxa de carreteres espanyoles, segons un estudi d'Automobilistes Europeus Associats (AEA). Com a mínim la meitat dels radars haurien de ser en punts negres, però només Andalusia, Cantàbria i Madrid arriben a aquest percentatge o el superen. A més, l'AEA també denuncia en el seu estudi, que exclou Catalunya, el País Basc i Ceuta i Melilla, que en comunitats com les Canàries o les Balears, amb una alta concentració de punts negres, no hi ha cap control fix de velocitat.

Actualitzat
L'estudi d'Automobilistes Europeus Associats (AEA) ha analitzat 43 províncies espanyoles, és a dir, totes excepte les catalanes, les basques i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i les conclusions que n'ha extret no són gaire bones.

Només vuit provícies compleixen l'exigència de tenir un mínim del 50% dels radars col·locats en punts negres de la xarxa viària. Es tracta de Cadis (87%), Granada (71%), Jaén (71%), Màlaga (85%), Sevilla (66%), Santander (60%), Càceres (50%) i Madrid (60%). Així doncs, només les comunitats d'Andalusia (61%), Madrid (60%) i Cantàbria (60%) compleixen la normativa.

En la resta de les comunitats autònomes estudiades, en canvi, el nivell de coincidència és mínim: Aragó (28%), Astúries (25%), Castella i Lleó (16%), Castella-la Manxa (20%), el País Valencià (25%), Extremadura (30%), Galícia (20%), la Rioja (0%) i Múrcia (20%).

A més a més, hi ha comunitats que tenen una "altíssima concentració de punts negres" en què no hi ha cap control fix de velocitat. Això es dóna, concretament, a les Canàries i les Balears. I a Navarra tampoc hi ha radars, però la concentració de punts negres a les seves carreteres no és tan alta.

Així doncs, AEA alerta que hi ha hagut un increment del 0,59% d'accidents en punts negres de la xarxa viària espanyola, sobretot en carreteres convencionals i autovies. Concretament, n'hi ha hagut 3.073 i han causat 171 morts i 5.227 ferits. De fet, els punts negres comptabilitzats a les carreteres són un 1,35% més que l'any passat i ja arriben a 749.

L'estudi avisa, finalment, que si la Direcció General de Trànsit continua entossudida a col·locar radars en punts de baixa sinistralitat "convertirà el sistema en un instrument de recaptació, com una caixa registradora".
Anar al contingut