"No recordo res": la veu de les víctimes de violacions amb submissió química

Cada cop hi ha més abusos sexuals en què l'agressor utilitza substàncies químiques per anul·lar la voluntat de la víctima. Unes violacions que sovint no arriben als tribunals perquè la falta de lesions i l'amnèsia de les víctimes dificulten que es pugui provar el delicte.

El "30 minuts", titulat "No recordo res", dona veu a la impotència, la ràbia, la frustració i el desconcert de les dones que han patit aquest tipus d'agressió, i analitza amb diversos especialistes el fenomen de la submissió química.

Què és la submissió química?

"La submissió química és la utilització de substàncies per intentar d'alguna manera portar a terme una violació a partir d'anul·lar el consentiment o anul·lar d'alguna manera la voluntat d'aquella persona." És la definició d'un dels metges especialistes que apareixen en el reportatge.

La preocupació de les instàncies policíaques i sanitàries sobre aquest fenomen criminal poc estudiat va en augment. Les dades són preocupants: el 29% de les víctimes de violacions que atén l'Hospital Clínic de Barcelona són per submissió química.

Més del 85% dels casos no es denuncien per por i vergonya. Ho explica un dels testimonis que apareix al reportatge i que ha volgut protegir la seva identitat:

"Jo no em podia moure, el veia, notava que em tocava, jo sabia que alguna cosa no funcionava, que aquella persona m'estava fent mal, però el teu cos no reacciona. I al dia següent em desperto molt desorientada i molt adolorida, molt. Tens por, no saps el que vols, no saps com sortir d'allà, és un horror."

I dels casos que es denuncien, pocs donen resultat. Moltes de les denúncies sobre submissió química acaben en un no-res. Sovint el cas es redueix en la paraula de l'agredida contra la paraula de l'agressor, que sempre addueix que eren relacions sexuals consentides.

La "burundanga"

Es parla de la "burundanga" com la substància química més utilitzada internacionalment per anul·lar la voluntat d'una persona. Però a Catalunya no és així. S'utilitzen productes farmacèutics que es comercialitzen habitualment i que, combinats, poden tenir els mateixos efectes.

Ho explica Pere Pau Guillén, cap de l'Àrea d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra a Barcelona:

"No s'ha trobat escopolamina ni burundanga, però hi ha molts medicaments al mercat que poden produir situacions de submissió química."

L'alcohol juga un paper determinant en l'abús. L' excés d'alcohol pot tenir efectes idèntics que els de determinades substàncies, com ara amnèsia o un estat de semiconsciència.

"El que ens hem trobat és una ingesta molt important d'alcohol per part de la víctima. Posteriorment se li administren medicaments que tenen altres finalitats, però que barrejats amb l'alcohol provoquen una situació de pèrdua del coneixement."

"No recordo res", amb el testimoni de les víctimes, Mossos, juristes, psicòlegs, advocades criminalistes i toxicòlegs, vol contribuir a la prevenció d'aquests casos, habitual a diversos països europeus, però gairebé inexistent a casa nostra.