Ningú no tindria majoria absoluta i Esquerra Unida seria decisiva
El sondeig del CIS sobre les eleccions basques va aterrar ahir, en la ja crispada campanya, amb una encesa polèmica. Les dades van ser entregades ahir al matí a partits i institucions, fora de termini per fer-los públics, tal com ja s'havia advertit, adduint dificultats tècniques. Amb tot, el portaveu d'Esquerra Unida al Congrés, Felipe Alcaraz, va filtrar el sondeig emparant-se en la llibertat d'expressió i d'informació. Alcaraz només va facilitar les dades equivalents a la mitjana de la forquilla, justament on Esquerra Unida pot ser decisiva. PNB-EA tindria 29 escons; PP-UA, 22; PSE, 14; Euskal Herritarrok, 8, i Esquerra Unida, 2. La suma d'aquestes mitjanes donaria a Esquerra Unida el paper de frontissa per a una majoria dels partits d'àmbit estatal o dels d'àmbit nacionalista.
Era previsible que, encara que el CIS no entregués a temps l'enquesta sobre el País Basc, se n'acabarien sabent els resultats. I no va ser en secret, o amb una filtració, sinó de forma solemne, en una roda de premsa al Congrés.
El portaveu d'IU, Felipe Alcaraz, emparant-se en la llibertat d'expressió que recull l'article 20 de la Constitució, va fer públic tot el treball del CIS i la conclusió final: PNB-EA obtindria 29 escons; PP, 22; PSE-EE,14; EH, 8, i IU-EB, 2.
IU acusa el govern de fer trampes a la democràcia pel procediment i, sobretot, per la forma com ha "cuinat" el treball del CIS a favor del PP.
El PSOE, a més de denunciar el fet davant de la Junta Electoral, va lamentar la mala imatge que es dóna del CIS.
El PP i l'executiu insisteixen, en contra de l'opinió dels treballadors del centre, que els problemes pels quals el sondeig no es va entregar a temps de ser publicat van ser tècnics.
