Nicolás Maduro: el fill més fidel del chavisme, però sense el carisma del seu pare ideològic

Malgrat els seus esforços, Maduro no té el carisma ni el lideratge de Chávez. Disposa, això sí, de la confiança de l'aparell de l'estat i del partit. Caldrà veure si n'hi ha prou per respondre a les enormes expectatives que hi han dipositat els chavistes.
Nicolás Maduro: el fill més fidel del chavisme, però sense el carisma del seu pare ideològic
Caracas

Nicolás Maduro: el fill més fidel del chavisme, però sense el carisma del seu pare ideològic

Malgrat els seus esforços, Maduro no té el carisma ni el lideratge de Chávez. Disposa, això sí, de la confiança de l'aparell de l'estat i del partit. Caldrà veure si n'hi ha prou per respondre a les enormes expectatives que hi han dipositat els chavistes.
Redacció
Nicolás Maduro, el successor d'Hugo Chávez.

Nicolás Maduro, el successor d'Hugo Chávez. (Foto: Reuters)

Quan Nicolás Maduro jurava com a president encarregat, tres dies després de la mort d'Hugo Chávez, culminava un procés de recompensa a la seva indiscutible lleialtat al líder de la revolució bolivariana. El seu recorregut havia començat sense Chávez, però a prop de les seves idees. Maduro va passar de ser conductor d'autobús a líder sindical, els anys 90.

Sense estudis universitaris, però amb una sòlida formació ideològica maoista, va conèixer el seu pare polític quan Chávez era a la presó pel cop d'estat fallit del 1992, tot just quan també va conèixer la seva futura esposa, una de les advocades que assessoraven Chávez.

Maduro va contribuir a la fundació del partit de Chávez i també a redactar la nova Constitució bolivariana, que el president no deixava d'invocar. D'aquí va passar a ser diputat, i el 2006, president del Parlament, un càrrec que li va durar mesos, perquè aviat Maduro es va convertir en ministre d'Afers Exteriors. La confiança del president el va portar a donar-li les regnes de la vicepresidència i, després, a nomenar-lo el seu delfí, quan la malaltia es va complicar.

Des de la mort del "comandante", Maduro no ha deixat un sol dia de fer campanya, sempre amb el record de Chávez, de qui es proclama fill, i prometent complir el seu programa, fins i tot amb l'ajuda del seu esperit transformat en ocellet, com va dir que se li havia aparegut Chávez mentre resava en una capella.

Maduro diu que necessita temps per acabar el projecte de Chávez. Diuen d'ell que és bon negociador, tot i que els seus detractors el qualifiquen de radical. I també se li retreu que, malgrat els seus esforços, Maduro no té el carisma ni el lideratge de Chávez. Disposa, això sí, de la confiança de l'aparell de l'estat i del partit. Caldrà veure si n'hi ha prou per respondre a les enormes expectatives dipositades en ell pels chavistes, per no quedar orfes de líder.