Pristina

Neix un nou estat

Amb poc més de dos milions d'habitants, Kosovo esdevé un nou estat en el complex mapa dels Balcans sorgit del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia. La major part de la seva població es concentra a Pristina, la capital, que concentra mig milió d'habitants. Origen de la declaració unilateral d'independència, la composició ètnica de Kosovo situa la població d'origen albanès com a abrumadorament majoritària, amb un 88% del total. Els serbis, en clara minoria, amb prou feines arriben als 100.000 habitants, i es concentren a la vall de Brezovica, prop de Macedònia.

Actualitzat

Es tracta d'una minoria que viu amb la por al cos per la incertesa del seu futur. A Mitrovica, per exemple, la ciutat dividida en dos per evitar qualsevol contacte entre albanesos i serbis, són uns 60.000 els serbis que hi resisteixen. Això sí, habitant en un món paral·lel que ningú sap ben bé en què acabarà un cop materialitzada la independència de Kosovo.

Les escoles, la sanitat, els correus, els tribunals... tot és propi, això sí, pagat per Sèrbia. Fins i tot, els cotxes porten dues matrícules. Una d'elles, albanesa, només la fan servir per poder deixar els enclavaments serbis i treure el cap al món exterior. De fet, el que ara fan els serbis no és nou a la zona. Ja ho van fer els albanesos l'any 1993. En aquella ocasió, de resultes de la represàlia dirigida per Milosevic que va acabar amb la purga de 115.000 funcionaris albanesos.

Sigui com sigui, caldrà veure quin és el futur que espera a la minoria sèrbia. Una de les possibilitats és que acabin per declarar la seva escissió de Kosovo per unir-se a Sèrbia. Molts, però, podrien acabar marxant. De fet, ja van ser una gran majoria els que van fugir després de perdre la guerra, l'any 1999 -es calcula que uns 225.000 van marxar, dels quals una petitíssima part ha tornat a casa.

Tot i les promeses del govern de Kosovo que no hi haurà represàlies i que podran conviure en pau com a ciutadans del nou estat, els serbis de Kosovo no les tenen totes. Denuncien que en els darrers anys un miler de persones han mort assassinades i hi ha uns 1.500 desapareguts. És la història de sempre. Ni uns ni altres obliden i semblen estar disposats a construir un futur en comú.

Anar al contingut