Neix l'euroregió Pirineus-Mediterrani amb l'objectiu de ser el motor econòmic del sud d'Europa

Els presidents de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; d'Aragó, Marcelino Iglesias; de les Balears, Jaume Matas; i dels departaments francesos de Migdia-Pirineus, Martin Malvi; i del Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, han firmat la declaració de constitució de l'euroregió Pirineus-Mediterrani. Aquesta euroregió aplega més de 13 milions d'habitants i compta amb interessos estratègics comuns en els àmbits productiu, industrial, turístic i d'investigació, que concentren el 4,1% del PIB de la UE.
Neix l'euroregió Pirineus-Mediterrani amb l'objectiu de ser el motor econòmic del sud d'Europa
Barcelona

Neix l'euroregió Pirineus-Mediterrani amb l'objectiu de ser el motor econòmic del sud d'Europa

Els presidents de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; d'Aragó, Marcelino Iglesias; de les Balears, Jaume Matas; i dels departaments francesos de Migdia-Pirineus, Martin Malvi; i del Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, han firmat la declaració de constitució de l'euroregió Pirineus-Mediterrani. Aquesta euroregió aplega més de 13 milions d'habitants i compta amb interessos estratègics comuns en els àmbits productiu, industrial, turístic i d'investigació, que concentren el 4,1% del PIB de la UE.
Actualitzat
Constituir un "lobby", un grup de pressió, del Mediterrani occidental a Brussel·les com a contrapès d'una Europa que tendeix a inclinar-se cap a l'est. Aquest és l'objectiu últim de la iniciativa que ha nascut, amb certa solemnitat, com ho denota, per exemple, l'elecció de l'escenari: el Palau Reial de Pedralbes. L'Euroregió Pirineus-Mediterrani, una idea llargament promoguda pel president de la Generalitat, té des d'avui la firma de Catalunya, Aragó, les Illes Balears, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Es pretén aprofitar el potencial de 13 milions i mig d'habitants, i el 13 per cent de la riquesa d'Espanya i França, per crear un pol de creixement compartint esforços en recerca, infraestructures i promoció econòmica i cultural. El primer pas, el més natural, seria créixer cap al sud. Però, aquí, l'Euroregió topa amb la negativa del govern valencià, que rebutja adherir-s'hi perquè diuen que no volen fer de comparses dels catalans. L'oposició, a Catalunya, dóna un suport crític a l'Euroregió. Convergència i Unió, perquè dubta que sigui prou eficaç en la defensa de les infraestructures que necessita Catalunya, i el Partit Popular, perquè tem que se li vulgui donar un contingut polític que encara faria més difícil la incorporació del País Valencià.

NOTÍCIES RELACIONADES