Neix LaT, un laboratori de pensament crític sobre tecnologia a Barcelona

En aquesta evolució de l'estil de vida apareixen nous conceptes i noves formes d'entendre la societat, la política o l'economia, i les eines tecnològiques són crucials en tot això. El sociòleg Manuel Castells parla de la societat com a "societat xarxa, en què l'estructura social està composta de xarxes potenciades per la tecnologia de la informació i de la comunicació."

Totes aquestes eines es combinen per formar part d'un moviment profund de renovació política que es coneix amb el nom de tecnopolítica. I aquest terme, en el cas que ens ocupa, va acompanyat d'un col·lectiu que té el bagatge d'haver participat en un gran nombre de moviments socials, com per exemple el 15M.

El mateix Castells explicava, en un article a "La Vanguardia", que el moviment 15M "és un moviment amb múltiples nodes canviants i autònoms, que viu a les xarxes socials a internet i entre la gent, [...] que apareix, desapareix i reapareix en l'espai públic per palpar la seva existència i elaborar un projecte de canvi social".

Així doncs, de la unió d'aquest terme tan actual, la tecnopolítica, i d'un col·lectiu habituat a formar part de moviments socials, neix LaT.

LaT és un centre de pensament i pràctiques crítiques sobre tecnologia, subjectivitat i societat. Un catalitzador de projectes i comunitats d'aprenentatge, investigació, desenvolupament i prototipat tecnològic orientat a la transformació social i el bé comú.

Alguns dels objectius del projecte, situat a l'edifici Media-TIC, al 22@ de Barcelona, són analitzar des d'un punt de vista crític els models de producció i l'ús de les tecnologies avui en dia o promoure projectes de pensament i investigació de tecnologies lliures per al bé comú.

Tal com expliquen al seu web, "laT busca ser una iniciativa referència en la construcció de visions i pràctiques crítiques sobre tecnologia, subjectivitat i societat" que aspira "a construir un projecte sostenible a llarg termini". Per aconseguir-ho, "interpel·len i orienten les seves activitats a comunitats, col·lectius i persones apassionades per les tecnologies i la transformació social, tant de Barcelona com de fora".

D'on sorgeix aquesta iniciativa?

LaT està impulsada per TecnopolíticaBCN, Thoughtworks.com i Tecnopolitica.net/UOC.

TecnopolíticaBCN és "un grup format per moltes persones, voluntaris, que des de fa molts anys tenen una gran tradició per reunir-se, parlar, etc. Un grup de gent que fa molts anys que està darrere d'unes mateixes idees, d'aquests moviments". És "una xarxa d'afinitat d'investigadors i activistes que abans venien d'un grup anomenat DataAnalysis15M" tal com explica Javier Toret, coordinador de LaT Barcelona.

L'IN3 és un centre de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialitzat en l'estudi d'Internet i dels efectes de la interacció de les tecnologies digitals amb l'activitat humana.

Thoughtworks és una consultora tecnològica estretament lligada amb les metodologies àgils de programari la missió de la qual és "millorar la humanitat a través de software i ajudar a impulsar la creació d'un ecosistema social i econòmicament just", com expliquen a la seva pàgina web.

Toret explica que la unió d'aquests tres grups ha permès el naixement de LaT:

"Tenim tres grups darrere de tot això: un és Tecnopolítica Barcelona, una xarxa d'afinitat d'investigadors i activistes, un altre és la IN3-UOC, el grup d'investigació de Manuel Castells, que aporta més la part acadèmica, i el tercer és Thoughtworks, una consultora tecnològica que aporta una part dels recursos."

Antonio Calleja, del grup UOC-IN3, diu que "part del valor d'aquest espai és anar, per una part, més enllà de l'anàlisi crític de la societat-xarxa, que és part de la nostra tradició i de la nostra feina els últims sis anys, i per l'altra intentar obrir un espai d'experimentació i de reimaginació de la societat".

Per la seva banda, Marcela Canavarro, de Tecnopolítica Bcn, apunta que aquesta iniciativa ve arran dels moviments socials dels últims anys i que La T és "una oportunitat històrica":

"Veiem com s'ha obert una porta. En aquesta segona dècada del segle XXI hi ha hagut una explosió de moviments socials. Creiem que hi ha un imaginari obert que necessita ser construït i veiem LaT com un d'aquests espais. Ho veiem com una oportunitat històrica."

Com la defineixen els seus impulsors?

Javier Toret, Coordinador de LaT Barcelona:

"La T és un centre de pensament crític sobre l'estat de les tecnologies avui en dia i també és un promotor de comunitats i projectes tecnològics per al bé comú i la transformació social. Creiem que les tecnologies avui en dia no són neutres, necessitem espais de pensament crítics de l'ús que en fem."

Thais Ruiz, Thoughtworks Barcelona:

"Volem comunicar-nos amb aquelles comunitats que tenen potencial i estan alineades amb nosaltres, som aquí i podem parlar amb elles per crear el que sigui. Aquest és una mica l'esperit que pretenem aglutinar aquí. Cedim l'espai per a comunitats tecnològiques."

Marcela Canavarro, Tecnopolítica Bcn:

"És el creixement i l'evolució d'un grup que va començar pocs mesos després del 15M. La T és un projecte que neix per aquest moment que estem vivint i és un resultat d'allò que hem viscut. L'essència de la T és global, i el canvi només és real si és global."

Antonio Calleja, UOC-IN3 Tecnopolítica:

"És un espai que vol servir com a agregador de comunitats i de projectes alternatius entorn de la relació entre tecnologia i política, bàsicament construir alternatives als models dominants i hegemònics de construcció tecnològica."

Qui hi té cabuda?

Al llarg d'aquest any, LaT espera desenvolupar fins a 4 projectes: un projecte de realitat virtual aplicada a polítiques públiques, bé comú, canvi climàtic, gènere i art, un altre centrat en algoritmes per al bé comú, en imaginar futurs possibles per a la ciutat i el municipalisme des d'un enfocament tecnopolític, un projecte centrat en el ciberfeminisme, les interseccions entre gènere i tecnologia, els espais d'acció ciberfeminista i la diversitat de gènere en el camp tecnològic i, per últim, un projecte destinat a pensar, dissenyar i construir eines i dispositius per a l'entorn urbà com a bé comú.

Tot i això, Toret explica que volen "obrir l'espai i animar la gent a construir aquestes comunitats de coneixement, acció i pràctica al voltant dels nostres camps d'interès. Tota la gent a qui li interessi la tecnologia, ja siguin usuaris, tecnòlegs, 'makers' o investigadors hi té cabuda. Volem fer un espai obert per treballar diferents aspectes de la tecnologia".

Per la seva banda, Ruiz apunta que "el primer objectiu és presentar-nos i el segon, a part de presentar els projectes que aquest any ja estan programats, obrir-nos i dir a les comunitats que aquí hi ha una sèrie d'infraestructures que estan a la seva disposició".

El paper de Barcelona

I en tot això, la ciutat de Barcelona hi té un paper fonamental. Canavarro explica que "Barcelona és el centre del món, no només per les seves experiències en moviments, sinó també per haver aconseguit canviar des del moviment les institucions i donar-los la participació i el ressò que mereixen", mentre que Toret recalca que "no és casualitat que aquest laboratori sorgeixi aquí i en aquest context":

"Barcelona té una història d'innovació tecnològica, cultural i política molt important en tot aquest segle. Creiem que és una aportació a intentar produir una energia tecnològica i cultural que giri l'orientació d'un enfocament de tecnologia vinculat als valors de Silicon Valley i l'smartcity, que no és el que ens representa."

La tecnologia i les xarxes socials com a impulsores del canvi

Les xarxes socials guanyen cada vegada més protagonisme amb el pas del temps, fins al punt d'esdevenir un espai crucial de debat i decisió. Tal com explica Toret, "les relacions humanes s'han transformat totalment pels vincles de sociabilitat que es donen a través del món digital. Però no només són les xarxes socials, sinó molts altres tipus de tecnologies. La tecnologia està transformant les formes de treballar, les formes de democràcia, les formes de governar".

En referència a aquest aspecte, Calleja explica el paper que juguen aquestes xarxes en la societat actual:

"Les xarxes han suposant una transformació radical en les maneres amb què ens relacionem, ens informem, i ens connectem amb la resta de persones. Aquesta influència és ambigua: per una part estan deixant diferents sectors poblacionals fora i, per altra banda, s'ha de tenir en compte que bona part de les plataformes i serveis que utilitzem avui en dia estan controlats per corporacions que tenen els seus propis interessos."

Castells diu que "mai en la història la democràcia havia estat tan estesa per tot el món" i que "la xarxa s'ha convertit en un ideal cultural poderós, una lògica que proporciona directrius per a la creació de models emergents de democràcia política directa a escala local, regional i global".

L'inici de LaT suposa un repte. Un repte per als que en formen part, per tots aquells que en un futur s'hi sumaran i, fins i tot, per a la ciutat de Barcelona. Però això només és el principi.