Neix a Madrid el primer laboratori del món per crear òrgans bioartificials per a trasplantaments
L'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat el primer laboratori del món especialitzat en la fabricació d'òrgans bioartificials, a través de cèl·lules mare adultes, amb l'objectiu de poder utilitzar-los en persones que necessiten un trasplantament. La presentació d'aquest nou laboratori ha estat presidida pel director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que ha destacat que aquesta infraestructura "resoldrà l'escassetat d'òrgans" i alhora "minimitza els riscos de rebuig".
De moment, s'està treballant només amb cors i el procediment consisteix a "eliminar tot contingut cel·lular" de l'òrgan d'un donant cadàver "però mantenint l'estructura tridimensional d'aquest intacta, incloent gots i vàlvules", segons ha afegit el cap de Servei de Cardiologia del centre, Francisco Fernández Avilés, que coordina aquest projecte. Un cop realitzat aquest procés, aquestes estructures es poden mantenir emmagatzemades "durant mesos" en un banc de matrius perquè, quan puguin ser necessitades per a un trasplantament, s'hi puguin "sembrar" les cèl·lules mare adultes del receptor que ho necessiti, ja que aquesta estructura indueix i guia la proliferació, distribució i especialització d'aquestes cèl·lules.
Aquesta tècnica regenerativa ja s'havia provat amb èxit en animals petits i actualment, gràcies a la col·laboració amb un equip de la Universitat de Minnesota (Estats Units), liderat per la doctora Doris Taylor, estan treballant en el primer trasplantament en animals, i es preveu poder-lo fer en porcs l'any que ve.
En el cas dels humans, la tècnica avança més lentament tot i que "abans de final d'any" aconseguiran que "un trosset d'òrgan cadàver tingui la capacitat de bategar". El primer trasplantament d'òrgan bioartificial en humans, per la seva banda, confien que pugui veure la llum d'aquí a "uns cinc o deu anys". De moment ja s'ha buidat de contingut cel·lular vuit cors "i van pel novè", procedents tots ells de donants morts: els òrgans no es poden utilitzar per a un trasplantament convencional, però les estructures estan intactes.
Aquest procés d'eliminació sol fer-se en tres o quatre dies, mentre que la "recel·lularització" de l'òrgan un cop identificat el receptor pot realitzar-se en un parell de mesos, segons assegura Fernández Avilés, encara que la durada de les dues intervencions varia en funció de la mida de l'òrgan. "Encara que sembla ciència-ficció, no ho és", ha assegurat aquest expert, que afegeix que, tot i haver començat amb el cor perquè és l'òrgan més complex, en el futur també es podran fabricar altres òrgans com fetges, pàncrees o pulmons.
D'aquesta manera, es resoldria un dels grans problemes del trasplantament com és el rebuig de teixits, ja que les matrius utilitzades són inerts i, per tant, "no tenen capacitat de resposta immunològica en comptar amb menys d'un cinc per cent d'ADN, per la qual cosa no són reconegudes pel receptor com a estranyes sinó com a pròpies".
El director de l'ONT, Rafael Matesanz, ha destacat la importància d'aquest avenç ja que tots els pacients trasplantats tenen algun tipus de rebuig "més tard o més d'hora", cosa que en el cas del cor pot comportar la mort en alguns casos, tot i el ventall actual de fàrmacs per tractar aquests rebuigs. Igualment, es podria resoldre el problema de cerca d'òrgans que hi ha actualment, atès que "només una petita proporció" de les persones que necessiten un trasplantament "acaben aconseguint un òrgan", conclou Fernández Avilés.
Aquesta tècnica regenerativa ja s'havia provat amb èxit en animals petits i actualment, gràcies a la col·laboració amb un equip de la Universitat de Minnesota (Estats Units), liderat per la doctora Doris Taylor, estan treballant en el primer trasplantament en animals, i es preveu poder-lo fer en porcs l'any que ve.
En el cas dels humans, la tècnica avança més lentament tot i que "abans de final d'any" aconseguiran que "un trosset d'òrgan cadàver tingui la capacitat de bategar". El primer trasplantament d'òrgan bioartificial en humans, per la seva banda, confien que pugui veure la llum d'aquí a "uns cinc o deu anys". De moment ja s'ha buidat de contingut cel·lular vuit cors "i van pel novè", procedents tots ells de donants morts: els òrgans no es poden utilitzar per a un trasplantament convencional, però les estructures estan intactes.
Aquest procés d'eliminació sol fer-se en tres o quatre dies, mentre que la "recel·lularització" de l'òrgan un cop identificat el receptor pot realitzar-se en un parell de mesos, segons assegura Fernández Avilés, encara que la durada de les dues intervencions varia en funció de la mida de l'òrgan. "Encara que sembla ciència-ficció, no ho és", ha assegurat aquest expert, que afegeix que, tot i haver començat amb el cor perquè és l'òrgan més complex, en el futur també es podran fabricar altres òrgans com fetges, pàncrees o pulmons.
D'aquesta manera, es resoldria un dels grans problemes del trasplantament com és el rebuig de teixits, ja que les matrius utilitzades són inerts i, per tant, "no tenen capacitat de resposta immunològica en comptar amb menys d'un cinc per cent d'ADN, per la qual cosa no són reconegudes pel receptor com a estranyes sinó com a pròpies".
El director de l'ONT, Rafael Matesanz, ha destacat la importància d'aquest avenç ja que tots els pacients trasplantats tenen algun tipus de rebuig "més tard o més d'hora", cosa que en el cas del cor pot comportar la mort en alguns casos, tot i el ventall actual de fàrmacs per tractar aquests rebuigs. Igualment, es podria resoldre el problema de cerca d'òrgans que hi ha actualment, atès que "només una petita proporció" de les persones que necessiten un trasplantament "acaben aconseguint un òrgan", conclou Fernández Avilés.
