"My life without me", d'Isabel Coixet, commou la Berlinale amb una història plena de sentiment
La pel·lícula d'Isabel Coixet "My life without me" ha rebut una càlida acollida al Festival Internacional de Cinema de Berlín, que es fa a la capital alemanya fins al 16 de febrer. La cinta opta a l'Ós d'Or del certamen i haurà de competir amb les últimes propostes de directors com Zhang Yimou, Claude Chabrol o Spike Lee. Coixet ha commogut la Berlinale amb una cinta emotiva que explica la història d'una jove mare de família que, després de saber que li queden pocs mesos de vida, opta per no compartir aquest secret amb ningú i viure al màxim fins a l'últim moment. La cinta, rodada a Vancouver en anglès, està protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedmann i Leonor Watling. "My life without me" és una coproducció d'El Deseo, dels germans Almodóvar, i la canadenca Milestone Productions.
Nicole Kidman ha estat una de les actrius que més atenció han despertat a la Berlinale, per la seva interpretació a "The Hours", on es posa a la pell de l'escriptora anglesa Virginia Woolf. Una escriptora que ha fascinat la mateixa actriu australiana, que no deixa de rebre compliments per la seva feina en aquesta pel·lícula, una de les candidates a premi.
"La vaig llegir quan podia entendre el que escrivia", ha declarat Nicole Kidman, tot i que no pensava convertir-se en l'escriptora del grup de Bloomsbury quan li van oferir un paper a "The hours", la pel·lícula que amb tres personatges femenins diferents recull tot el món dramàtic i intens de la dona que va revolucionar l'art narratiu del seu temps. Però va ser Nicole Kidman, això sí, amb un nas postís, qui es va convertir en l'escriptora, i Julianne Moore i Meryl Streep, en dues dones a qui va influir una de les seves grans obres, "La senyora Dalloway".
Publicada l'any 25, ara es torna a editar, igual que la seva biografia escrita pel seu nebot, que recull els antecedents familiars, la creació del grup literari, els seus trastorns psíquics i fins i tot el seu suïcidi. Són llibres que van servir d'inspiració per a un altre llibre, la novel·la de M. Cunningham en què es basa el film. Ell va inventar una altra senyora Dalloway, Meryl Streep, que prepara els anys noranta una festa per al seu amic malalt de sida.
La senyora Brown, una dona que als anys cinquanta intenta alliberar-se de la seva frustrant situació. I, finalment, la senyora Woolf, en un dia imaginari de la seva vida quan intentava escriure la primera frase de "La senyora Dalloway".
També explora el món femení i la mort la directora catalana Isabel Coixet, amb "La meva vida sense mi". La pel·lícula va saltar d'una secció paral·lela a l'oficial i avui s'ha presentat entre els grans i mirant cap un Ós d'aquesta edició.
