Mor el director d'orquestra Nikolaus Harnoncourt
Es considera el degà de la música antiga per la seva exigència a utilitzar instruments originals i estudiar les partitures històriques
"Sigueu-me fidels". Nikolaus Harnoncourt acabava així una carta on anunciava la seva retirada, el desembre passat.
"Les meves capacitats físiques m'obliguen a anul·lar els projectes que tenia per al futur." Ho deia en una carta oberta manuscrita, impresa al programa de mà d'un concert del Concentus Musicus Wien, el conjunt instrumental de música barroca fundat per ell mateix.
El director d'orquestra austríac ha mort aquest dissabte, als 86 anys. "Nikolas Harnoncourt ha exhalat l'últim alè serenament, acompanyat pels més íntims", ha anunciat la família.
Thomas Angyan, director del Musikverein de Viena, del qual Harnoncourt era membre d'honor, ha expressat la consternació del món de la música: "Ha acabat una era."
Fill d'una família d'aristòcrates, Harnoncourt va néixer l'any 1929 a Berlín, però va créixer i es va formar musicalment a Viena, on va aprendre a tocar el violoncel. Aviat va quedar fascinat pels instruments del barroc i es va proposar ressuscitar-los per interpretar les peces amb la màxima fidelitat a l'època en què van ser compostes.
El 1953 va crear, juntament amb la seva dona, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus Wien, que s'ha especialitzat en la interpretació de la música barroca amb instruments originals i ha contribuït a revolucionar la interpretació d'aquesta música.
Del 1971 al 1990 va gravar, juntament amb el clavecinista i director Gustav Leonhardt, totes les cantates de Bach, utilitzant també criteris historicistes.
A Àustria se'l considera el degà de la música antiga. La seva exigència d'utilitzar instruments originals i estudiar les partitures històriques va revolucionar el món de la interpretació i, encara avui dia, genera controvèrsia.
Amb els anys, Harnoncourt també va dirigir repertori d'èpoques més recents, fins a acumular enregistraments que abracen set segles de la història de la música. Com a director, va treballar al capdavant dels principals solistes i orquestres de tot Europa.
Les seves interpretacions de Dvorák o de Bartók han estat molt celebrades. O el "Porgy and Bess" de Gershwin, que va interpretar el 2009 al festival Styriarte de Graz, un esdeveniment musical anual que també va crear ell.
"Era l'original del so original." "Hem de continuar l'herència musical que ens deixa", ha conclòs Thomas Angyan, el director del Musikverein de Viena.
