Mor Luis Aragonés, el pare espiritual del "tiqui-taca"

Luis Aragonés ha mort aquest dissabte al matí als 75 anys d'edat, víctima d'una leucèmia. Amb ell marxa una figura de referència del futbol espanyol. El seu nom està associat a l'Atlètic de Madrid, on va desenvolupar la major part de la seva carrera esportiva primer com a jugador i després com entrenador, i a la selecció espanyola, amb què va guanyar una Eurocopa.
Mor Luis Aragonés, el pare espiritual del "tiqui-taca"
Futbol

Mor Luis Aragonés, el pare espiritual del "tiqui-taca"

Luis Aragonés ha mort aquest dissabte al matí als 75 anys d'edat, víctima d'una leucèmia. Amb ell marxa una figura de referència del futbol espanyol. El seu nom està associat a l'Atlètic de Madrid, on va desenvolupar la major part de la seva carrera esportiva primer com a jugador i després com entrenador, i a la selecció espanyola, amb què va guanyar una Eurocopa.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Luis Aragonés ha mort aquest dissabte al matí als 75 anys d'edat, víctima d'una leucèmia. Amb ell marxa una figura de referència del futbol espanyol. Nascut a Hortaleza (Madrid) el 28 de juliol del 1938, el seu nom està associat a l'Atlètic de Madrid, on va desenvolupar la major part de la seva carrera esportiva primer com a jugador i després com entrenador, i a la selecció espanyola, amb què va guanyar una Eurocopa.

Va arribar al club matalasser el 7 d'abril del 1964, amb 26 anys i procedent del Betis. També havia jugat a Primera Divisió amb el Betis. Durant 10 anys, el "savi d'Hortaleza" va jugar 372 partits amb l'equip madrileny, amb el qual va guanyar 3 lligues i dues copes d'Espanya. La temporada 1969-70 va ser el màxim golejador de la categoria principal del futbol espanyol, empatat amb Amancio i Gárate. També va ser internacional en 11 ocasions.

Un ràpid trànsit cap a la banqueta

Només va trigar 24 hores en penjar les botes i seure en una banqueta, després del seu últim partit el novembre del 1974. Com a técnic té el rècord de partits dirigits a Primera Divisió (757) i a l'Atlètic de Madrid (407). Amb el seu club preferit va guanyar una Lliga, tres Copes del Rei, una Copa Intercontinental, una Supercopa d'Espanya i una Lliga de Segona Divisió.

Després de dotze anys a l'Atlètic de Madrid, amb un parèntesi al Betis, Aragonés va viure una temporada complicada al Barça, en què fins i tot va haver d'apartar-se unes setmanes de la banqueta per una depressió nerviosa. L'etapa al Camp Nou la va cloure amb una Copa del Rei i el motí de l'Hespèria. Dos anys després, el 1990, tornaria a Catalunya per dirigir l'Espanyol, a qui va salvar "in extremis".

L'inventor del "tiqui-taca"

Sevilla, València, Betis, Oviedo i Mallorca van ser les seves etapes abans de la que, no sense alts i baixos previs, li donaria el gran èxit de la seva carrera: la direcció de la selecció espanyola, campiona d'Europa el 2008, un equip amb un joc de toc exquisit que amb Del Bosque es va proclamar campió del món. El 29 de juny del 2008, un gol de Fernando Torres en la final davant Alemanya trencava 44 anys de sequera de "la Roja". Fora d'Espanya va dirigir el Fenerbahçe turc.

El que ens queda de Luis Aragonés, però, és la seva franquesa, la seva expressivitat i la seva manera d'afrontar tot tipus de situacions: sempre de cara i, sovint, sense mesurar les seves paraules. La transparència d'Aragonés provocava, sovint, situacions divertides sense les quals un retrat de la seva persona no seria complet. Amb Luis Aragonés marxa una persona del poble que no només va sobreviure en un futbol cada cop més impersonal sinó que, a més, es va resistir a canviar-lo.

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS