Buenos Aires

Mor l'exdictador argentí Galtieri, que va declarar la guerra de les Malvines als britànics

L'exdictador argentí Leopoldo Galtieri ha mort a l'edat de 76 anys a Buenos Aires, víctima d'un càncer de pàncrees. Galtieri va ser un dels dirigents de l'època més negra de la història argentina i durant la qual van desaparèixer 30.000 persones. Però Galtieri serà recordat pels seus compatriotes sobretot com l'home que els va portar a la desastrosa guerra de les Malvines contra els britànics, l'abril del 1982. Galtieri havia estat condemnat en dues ocasions per la seva incompetència com a militar i per la desaparició de vint militants d'extrema esquerra el 1980. En tots dos casos, se'n va salvar.

Actualitzat
Leopoldo Fortunato Galtieri, el dictador argentí que el 1982 va declarar la guerra a Gran Bretanya en ocupar les illes Malvines, ha mort a Buenos Aires després d'agreujar-se el càncer de pàncrees que tenia. Galtieri, president de l'Argentina entre desembre de 1981 i juny de 1982, era membre de l'Estat Major, quan el 1976 la Junta Militar integrada per Videla, Massera i Agosti va prendre el poder al país. Nascut a Caseros, a la província de Buenos Aires, el 15 de juny de 1926, va ingressar, amb 17 anys, en la carrera militar i es va graduar a l'Escola de les Amèriques el 1949, com a tinent d'enginyers. Galtieri va arribar a ser general el 1972 i el 1979 es va incorporar a la Junta Militar com a comandant en cap de l'Exèrcit. El 22 de desembre de 1981 es va convertir en el tercer president de la Junta, en substitució del general Roberto Viola. Durant la seva gestió, Argentina va viure la pitjor depressió econòmica dels governs militars. A més, Galtieri era un dels dirigents de la dictadura militar que va durar del 76 al 83, la més negra de la història del país i durant la qual van desaparèixer 30.000 persones. Però Galtieri serà recordat, principalment, com l'home que els va portar a la desastrosa guerra de les Malvines contra els britànics, el 1982. Galtieri va ordenar, el 2 d'abril d'aquest any, l'ocupació de les Illes Malvines i les Illes Georgies del Sud, reclamades pels britànics des de 1833. En la guerra, que es va allargar fins que les tropes argentines, sota el comandament del general Mario Menéndez, es van rendir incondicionalment el 14 de juny de 1982, van morir uns 800 militars del seu país. L'exdictador va ser condemnat per la seva incompetència com a cap militar, però es va beneficiar de l'amnistia del president Menem i va poder sortir de la presó. Gràcies a una sentència que declarava inconstitucional l'amnistia, l'any passat, Galtieri va ser condemnat per la desaparició de vint militants d'extrema esquerra el 1980, però va poder escapar de la justícia perquè, com en altres països, a l'Argentina, les persones més grans de 70 anys no van a la presó.
Anar al contingut