Mor l'escriptora Ana María Moix als 66 anys

La novel·lista i poeta Ana María Moix ha mort a la seva Barcelona natal als 66 anys després d'una llarga malaltia. Se la va conèixer com "La Nena Moix" en els ambients de la Gauche Divine barcelonina, i va ser l'única dona que Josep Maria Castellet va incloure el 1968 en la seva coneguda antologia "Nueve novísimos poetas españoles".

Era germana de Ramon Moix, que es va fer dir Terenci, i de Miquel, que va morir als 18 anys havent escrit diverses obres. Influïda per Ana María Matute, va escriure poemaris i novel·les fins al 1973, i no va reprendre la publicació fins al 1982. De la Gauche Divine en va fer un retrat editat molts anys després.

Va codirigir la revista "Vindicación Feminista" i va dedicar-se també a l'edició a Plaza y Janés i Bruguera. Va guanyar dos cops el Premi Ciutat de Barcelona, per "Las virtudes peligrosas" i "Vals negro", i el 2006 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Traductora sobretot d'autors francesos i descobridora de talents narratius, després d'un nou període de silenci editorial va publicar el llibre de contes "De mi vida real nada sé", i el 2011 "Manifiesto personal", una visió àcida de temes actuals.

Amiga de tota una generació d'escriptors i editors, com Carlos Barral, Gil de Biedma, Josep Maria Castellet, Pere Gimferrer, els germans Goytisolo, Juan Marsé, Manolo Vázquez Montalbán, etc., des de la mort del seu germà Terenci es va dedicar als premis que duen el seu nom i que ella presidia.

Enfadada últimament amb l'evolució del món, des que li va aparèixer la malaltia li agradava recordar una cita de Gil de Biedma: "De la vida me acuerdo, pero ¿dónde está?"