Mor José María Setién, el bisbe que volia negociar amb ETA

El bisbe emèrit de Sant Sebastià es va enfrontar amb la cúpula de l'Església per la seva posició favorable a l'autodeterminació
Mor José María Setién, el bisbe que volia negociar amb ETA
Sant Sebastià

Mor José María Setién, el bisbe que volia negociar amb ETA

El bisbe emèrit de Sant Sebastià es va enfrontar amb la cúpula de l'Església per la seva posició favorable a l'autodeterminació
Redacció Actualitzat
José María Setién va ser un bisbe molt polèmic per les seves idees favorables a la negociació amb ETA (EFE)

José María Setién va ser un bisbe molt polèmic per les seves idees favorables a la negociació amb ETA (EFE)

El bisbe emèrit de Sant Sebastià, José María Setién, ha mort aquesta matinada a la capital guipuscoana després de tenir un ictus diumenge passat. Setién tenia 90 anys i va ser bisbe de Sant Sebastià en l'època més dura d'ETA, entre el 1979 i principis de l'any 2000, quan el va substituir Juan María Uriarte.

Durant dues dècades va tenir un paper important en el conflicte basc. Es va oferir com a mediador i va tenir friccions amb la cúpula de l'Església catòlica i els sectors més conservadors per les seves posicions a favor de l'autodeterminació i la negociació entre la banda armada i el govern. Els funerals es faran aquest dimecres a la catedral de Sant Sebastià.

Elogis i crítiques per les seves opinions polítiques

José María Setién Alberro va néixer a la població guipuscoana d'Hernani, feu majoritari de l'esquerra abertzale. Va prendre possessió com a bisbe de la diòcesi de Sant Sebastià quan acabava de fer 51 anys i des de llavors l'ha envoltat la polèmica per les seves opinions polítiques en una de les èpoques més complicades del País Basc. Declaracions, pastorals i homilies que, durant dues dècades com a prelat, no van deixar indiferent ningú.

 

 

 

Tot i el rebuig de diferents sectors de la societat basca, inclosa la mateixa Església, el bisbe Setién no callava i es pronunciava obertament sobre el conflicte que vivia Euskadi en un temps dominat pel silenci. Alguns deien que era ambigu, altres el consideraven compromès. I feia reflexions com aquesta, el febrer del 1994:

"Volem fer una revisió de les nostres actituds. Davant la pau no podem acontentar-nos a dir que la culpa de la falta de pau la tenen només els altres."

Condemnava les morts provocades per la violència d'ETA, al mateix temps que també lamentava les morts del mateixos terroristes. Va lamentar, per exemple, les víctimes de l'atemptat contra la caserna de Vic, el juny del 1991, però també es va queixar per la mort dels dos membres d'ETA en un posterior enfrontament amb la Guàrdia Civil.

 

 

En una pastoral de finals del 1997, el bisbe de Sant Sebastià afirmava:

"Ni els atemptats d'ETA ni les accions policials han de paralitzar els esforços orientats a buscar altres camins més humans de pacificació."

Setién demanava l'obertura d'un diàleg i mostrava la disposició de l'Església basca a fer "un servei de mediació" entre el govern espanyol i ETA.

Durant l'anomenada treva "permanent" d'ETA, el bisbe va manifestar que el procés de pau difícilment avançaria si no hi havia una "flexibilitat" en els "plantejaments doctrinals" del govern i de l'organització armada que fes possible que "les exigències més radicals" cedissin a favor d'un acord que caldria construir.

 

 

"En el fons, els membres d'ETA són revolucionaris"

Ja com a bisbe emèrit, José María Setién va publicar el 2007 el llibre "Un bisbe basc davant d'ETA", un repàs de la seva trajectòria a l'episcopat des del 1972 fins al 2000. En una entrevista a "El País", el prelat es manifestava en la mateixa línia de sempre, i quan li preguntaven quines arrels té la ideologia que sustenta la pràctica de l'assassinat polític, Setién afirmava:

"Crec que respon a la dialèctica marxista del materialisme històric. Utilitzen permanentment el conflicte per aprofundir les crisis amb vista a un conflicte superior que, alhora, els prepara per a nous escenaris. L'autodeterminació i la territorialitat són objectius únicament estratègics, perquè, en el fons, són revolucionaris. Per a ells, el que és fonamental és avançar educant la societat en conflicte."

José María Setién ha mort 18 anys després de retirar-se com a bisbe de Sant Sebastià.

Des d'EH Bildu, la seva portaveu, Maddalen Iriarte, ha remarcat de Setién que sempre va apostar "pel diàleg i la pau". Ha dit que "li va tocar una situació dins de l'Església gens fàcil, però que, tot i això, va rebre el suport dels feligresos."

El PP, en canvi, considera que al bisbe "li va faltar comprensió cap a les víctimes del terrorisme". En tot cas, el president del PP Basc, Alfonso Alonso, ha reconegut que va ser "una figura històrica que va marcar una etapa" a l'Església basca per la seva posició davant d'ETA.

TEMES:
ETA