Mor el pintor i escultor Antoni Tàpies als 88 anys
El pintor Antoni Tàpies ha mort als 88 anys a Barcelona. Cofundador de Dau al Set i creador d'un univers de signes polisèmics, Tàpies serà recordat per obres de vegades polèmiques, com el cèlebre mitjó, però sobretot admirades i multipremiades. Nascut el 1923 a Barcelona, va temptejar l'art per primera vegada en una llarga convalescència per una malaltia pulmonar, als 18 anys. És autor d'una obra extensa, amb estil propi dins de l'art d'avantguarda, i està considerat un dels millors artistes catalans del segle XX.
TV3 / Catalunya RàdioActualitzat
Tot i que en els últims anys la vista li fallava, els seus ulls seguien escrutant, com sempre, la realitat i l'invisible, buscant resoldre el misteri i l'enigma de l'existència. Des de Barcelona, però sobretot des del seu estudi de Campins, al Montseny, on ha treballat, infatigable, cada estiu, en va sortir una obra extensa -catalogada en diferents volums-, amb un llenguatge propi, que va fer evolucionar, sense deixar mai d'experimentar.
La cerimònia de comiat de qui està considerat un dels millors artistes catalans del segle XX serà en la més estricta intimitat, a petició de la família. Per això, no hi haurà capella ardent. Malgrat tot, la Fundació Tàpies del carrer d'Aragó de Barcelona romandrà oberta al públic aquest dimarts a la tarda i dimecres durant tot el dia per qui vulgui firmar al llibre de condol. També està previst fer un acte d'homenatge públic, més endavant a la seu de la seva Fundació.
Tàpies va néixer a Barcelona el 1923. Fill d'advocat, nét de llibreter, amb només 10 anys, Tàpies va començar a interessar-se per la pintura i a dibuixar de manera autodidacta.
Una malaltia pulmonar el va dur al llit d'un sanatori als 18 anys. Allà començaria el Tàpies lector i dibuixant; el Tàpies de Dau al Set, de l'etapa surrealista; el Tàpies compromès, familiar i fidel als seus llocs; el Tàpies definitiu, matèric, cal·ligràfic, objectual, que va traspassar les barreres convencionals de la tela i va construir tot un univers de signes polisèmics.
Tot i que el 1944 va començar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, al cap de tres anys els va deixar per dedicar-se a l'art.
A través de la revista "D'ací i d'allà", dedicada a l'art del segle XX, va tenir el primer contacte amb l'art modern. Una descoberta sacsejada per la guerra Guerra Civil, que marcaria un adolescent que ja es qüestionava els problemes de l'existència. Que l'any 50 faria el primer viatge a París, quan va accedir a una beca, i on més tard va conèixer el marxant d'art Michel Tapié, que seria fonamental per difondre la seva obra.
Però va ser a Nova York on va fer les primeres exposicions internacionals, al costat de De Kooning, Motherwell, Pollock o Kline. Obsessionat per la materialitat, mesclant pintura amb blanc d'Espanya, resines sintètiques o pols de marbre, Tàpies trobaria un llenguatge propi, quadres sense descripcions, que adquirien la naturalesa d'objecte.
Va cultivar diverses tècniques, com dibuix, "collage", pintura, escultura en ciment, bronze i ceràmica, i en les seves obres es repeteixen una sèrie d'imatges que pertanyen al món simbòlic de l'artista. Al·lusions a l'univers, la vida, la mort i la sexualitat són constants en la pintura de Tàpies, així com formes geomètriques distorsionades o signes com la creu.
L'any 1962 va començar a integrar en les seves obres objectes quotidians com palla, plats o cordes.
Obres incompreses a l'època, de vegades polèmiques, com el cèlebre mitjó, però sobretot admirades i multipremiades. Tàpies es pot trobar a la majoria de museus del món i des de l'any 1990 també a Barcelona, a la seva fundació, un centre de debat per conservar l'obra de l'artista que més ha dialogat amb altres cultures, i on, finalment, el mitjó prenia forma reduïda, en un espai per a la meditació.
Lector infatigable, col·leccionista exquisit i escriptor ocasional, Tàpies també ha deixat el seu particular manifest artístic, traspassant fronteres i èpoques més enllà del cànon occidental, obert al pensament oriental, fent sublim el més petit i vulgar, recollint la unió d'oposats i la unitat i la multiplicitat de l'ésser.
Durant la seva carrera va guanyar premis tan prestigiosos com la Medalla d'Or de Belles Arts el 1981, el Premi Nacional de Pintura de França el 1985, el Premi Príncep d'Astúries el 90 i el Velázquez el 2003.
La cerimònia de comiat de qui està considerat un dels millors artistes catalans del segle XX serà en la més estricta intimitat, a petició de la família. Per això, no hi haurà capella ardent. Malgrat tot, la Fundació Tàpies del carrer d'Aragó de Barcelona romandrà oberta al públic aquest dimarts a la tarda i dimecres durant tot el dia per qui vulgui firmar al llibre de condol. També està previst fer un acte d'homenatge públic, més endavant a la seu de la seva Fundació.
Tàpies va néixer a Barcelona el 1923. Fill d'advocat, nét de llibreter, amb només 10 anys, Tàpies va començar a interessar-se per la pintura i a dibuixar de manera autodidacta.
Una malaltia pulmonar el va dur al llit d'un sanatori als 18 anys. Allà començaria el Tàpies lector i dibuixant; el Tàpies de Dau al Set, de l'etapa surrealista; el Tàpies compromès, familiar i fidel als seus llocs; el Tàpies definitiu, matèric, cal·ligràfic, objectual, que va traspassar les barreres convencionals de la tela i va construir tot un univers de signes polisèmics.
Tot i que el 1944 va començar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, al cap de tres anys els va deixar per dedicar-se a l'art.
A través de la revista "D'ací i d'allà", dedicada a l'art del segle XX, va tenir el primer contacte amb l'art modern. Una descoberta sacsejada per la guerra Guerra Civil, que marcaria un adolescent que ja es qüestionava els problemes de l'existència. Que l'any 50 faria el primer viatge a París, quan va accedir a una beca, i on més tard va conèixer el marxant d'art Michel Tapié, que seria fonamental per difondre la seva obra.
Però va ser a Nova York on va fer les primeres exposicions internacionals, al costat de De Kooning, Motherwell, Pollock o Kline. Obsessionat per la materialitat, mesclant pintura amb blanc d'Espanya, resines sintètiques o pols de marbre, Tàpies trobaria un llenguatge propi, quadres sense descripcions, que adquirien la naturalesa d'objecte.
Va cultivar diverses tècniques, com dibuix, "collage", pintura, escultura en ciment, bronze i ceràmica, i en les seves obres es repeteixen una sèrie d'imatges que pertanyen al món simbòlic de l'artista. Al·lusions a l'univers, la vida, la mort i la sexualitat són constants en la pintura de Tàpies, així com formes geomètriques distorsionades o signes com la creu.
L'any 1962 va començar a integrar en les seves obres objectes quotidians com palla, plats o cordes.
Obres incompreses a l'època, de vegades polèmiques, com el cèlebre mitjó, però sobretot admirades i multipremiades. Tàpies es pot trobar a la majoria de museus del món i des de l'any 1990 també a Barcelona, a la seva fundació, un centre de debat per conservar l'obra de l'artista que més ha dialogat amb altres cultures, i on, finalment, el mitjó prenia forma reduïda, en un espai per a la meditació.
Lector infatigable, col·leccionista exquisit i escriptor ocasional, Tàpies també ha deixat el seu particular manifest artístic, traspassant fronteres i èpoques més enllà del cànon occidental, obert al pensament oriental, fent sublim el més petit i vulgar, recollint la unió d'oposats i la unitat i la multiplicitat de l'ésser.
Durant la seva carrera va guanyar premis tan prestigiosos com la Medalla d'Or de Belles Arts el 1981, el Premi Nacional de Pintura de França el 1985, el Premi Príncep d'Astúries el 90 i el Velázquez el 2003.
