Mor el director de cinema d'origen txec Milos Forman, als 86 anys

El director de cinema Milos Forman ha mort a l'edat de 86 anys. D'origen txec, va realitzar pel·lícules com "Algú va volar sobre el niu del cucut" i "Amadeus", títols del 1976 i 1985, respectivament, que van ser mereixedors d'un Oscar a la millor direcció.

La notícia l'han donada fonts d'informació del seu país natal, però de fet ha mort als Estats Units. Segons han explicat aquestes fonts, ha mort de manera plàcida i envoltat de la seva família més propera.

Emigrat als Estats Units

Forman va néixer a la ciutat txeca de Caslav el 1932, i va començar la seva carrera cinematogràfica a l'antiga Txecoslovàquia, amb obres que s'han convertit en clàssics, com "Els amors d'una rossa" o "El ball dels bombers" ("Horí, má panenko").

Després de la invasió soviètica que va acabar amb el moviment aperturista conegut com la Primavera de Praga, el 1968, i igual que van fer altres cineastes txecs, Forman va marxar als Estats Units, on es va nacionalitzar el 1977 i on va fer el gruix de la seva obra fílmica.

El niu del cucut

Els inicis al nou país van ser difícils per a Forman, que es va dedicar inicialment a la docència. El 1971 va fer la seva primera pel·lícula americana, "Vull volar" (Taking off").

L'èxit li va arribar amb la segona, quatre anys després: "Algú va volar sobre el niu del cucut" ("One flew over the cuckoo's nest").

Protagonitzada per Jack Nicholson i adaptant una novel·la de Ken Kesey, aquesta pel·lícula va aconseguir els 5 Òscars més importants d'aquell any i el va consagrar de cop.

"Hair", "Ragtime" i "Amadeus"

Però va trigar a tornar a dirigir. La següent pel·lícula va ser l'adaptació de l'exitós musical de Broadway "Hair". Estrenada el 1979, quan el musical ja tenia onze anys, el van protagonitzar Treat Williams i John Savage.

La següent pel·lícula, "Ragtime", era l'adaptació d'una novel·la d'E. L. Doctorow sobre el racisme als Estats Units a principis del segle XX.

Però va ser la següent la que va tornar a deixar petjada de debò: "Amadeus", la història de la suposada rivalitat entre Wolfgang Amadeus Mozart i el músic italià Antonio Salieri.

Tornava a ser l'adaptació d'una obra de teatre, i l'èxit va ser espectacular: d'una banda va tornar a endur-se els Òscars més importants d'aquell any, 8 en total, i de l'altra ha fixat a la retina de generacions d'espectadors la imatge d'un Mozart sorprenent.

Quatre pel·lícules més

Forman no va ser un director gaire prolífic: en 40 anys de carrera fora del seu país natal va dirigir 9 pel·lícules. Després d'Amadeus va arribar, el 1989, "Valmont", l'adaptació de "Les amistats perilloses", novel·la del segle XVIII escrita pel francès Choderlos de Laclos.

La següent va ser "L'escàndol de Larry Flint", la biografia d'aquest editor de la revista pornogràfica "Hustler". I va continuar amb una altra biografia d'un personatge real, el còmic Andy Kaufman. Es va titular "Man on the Moon", i la va protagonitzar Jim Carrey.

L'última pel·lícula de Forman va tenir una relació directa amb Espanya: "Els fantasmes de Goya", del 2006. Coescrita amb el guionista francès Jean-Claude Carrière, la van protagonitzar Javier Bardem i Natalie Portman.

Aquesta pel·lícula explica, a través dels ulls de Goya, els esdeveniments convulsos que va viure Espanya entre els segles XVIII i XIX.