Mor als 97 anys l'escriptor francès Julien Gracq

Ha mort als 97 anys l'escriptor francès Julien Gracq. L'autor de "La ribera de les Sirtes" o "Al castell d'Argol" havia estat hospitalitzat a principis d'aquesta setmana després que es va sentir indisposat. Nascut el 27 de juliol de 1910, Gracq estava considerat un dels grans de la literatura contemporània francesa. Deixa un llegat de 19 obres, inspirades en el romanticisme alemany, així com en els gèneres fantàstic i surrealista. Home discret i reticent a rebre honors, va rebutjar l'any 1951 el premi Goncourt per la seva obra mestra, "La ribera de les Sirtes".
Mor als 97 anys l'escriptor francès Julien Gracq
París

Mor als 97 anys l'escriptor francès Julien Gracq

Ha mort als 97 anys l'escriptor francès Julien Gracq. L'autor de "La ribera de les Sirtes" o "Al castell d'Argol" havia estat hospitalitzat a principis d'aquesta setmana després que es va sentir indisposat. Nascut el 27 de juliol de 1910, Gracq estava considerat un dels grans de la literatura contemporània francesa. Deixa un llegat de 19 obres, inspirades en el romanticisme alemany, així com en els gèneres fantàstic i surrealista. Home discret i reticent a rebre honors, va rebutjar l'any 1951 el premi Goncourt per la seva obra mestra, "La ribera de les Sirtes".
Actualitzat

Gracq ha mort a Angers, a l'oest de França. L'escriptor, el veritable nom del qual era Louis Poirier, havia estat hospitalitzat feia pocs dies després de sentir-se indisposat.

La seva obra narrativa va començar a publicar-se el 1938 amb "Al castell d'Argol" seguit d'"Un beau ténébreux" el 1945. Té també obres de teatre com "El rei pescador" i assajos com "Preferències" o "LLegint i escrivint".

Els seus llibres mai van ser editats en versió de butxaca i van comptar amb tiratges limitats, un fet que no li va impedir adquirir un immens prestigi entre el públic més culte. Des de jove, Gracq va sentir una gran passió per la literatura i va devorar l'obra de grans autors com Gide, Valéry, Claudel i Cocteau.

Tot i la seva personalitat introvertida i esquerpa, el 1989 va acceptar que els seus títols fossin publicats a "La Pléiade", de l'editorial Gallimard, i així es va convertir en un dels pocs autors que van aconseguir formar part d'aquesta prestigiosa col·lecció en vida.

Un home d'ideals

Compromès aviat en la política, el 1936 va entrar a formar part del Partit Comunista i va participar en l'organització del Front Popular, encara que va abandonar el partit el 1939 per la seva discrepància davant el pacte de no-agressió entre Hitler i Stalin.

Presoner durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 va guanyar una plaça de professor d'Història que va conservar fins a la seva jubilació el 1970.