Mor als 82 anys Neil Armstrong el primer astronauta que va trepitjar la Lluna

El primer home que va trepitjar la Lluna el 21 de juliol de 1969 ha mort després de ser operat del cor a principis d'agost.
Mor als 82 anys Neil Armstrong el primer astronauta que va trepitjar la Lluna
Nova York

Mor als 82 anys Neil Armstrong el primer astronauta que va trepitjar la Lluna

El primer home que va trepitjar la Lluna el 21 de juliol de 1969 ha mort després de ser operat del cor a principis d'agost.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El primer home que va trepitjar la lluna i que hi va deixar la seva petjada, Neil Armstrong, ha mort aquest dissabte, als 82 anys. A principis d'aquest mes d'agost el van operar del cor posant-li un "bypass". Aquest astronauta va fer la primera passa sobre la superfície lunar, el 21 de juliol del 1969, com a comandant de la nau Apol·lo XI, una missió que completaven Michael Collins i Edwin Aldrin. Ell va ser qui, en trepitjar la lluna, va pronunciar una frase històrica:

"És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat."

Una de les frases cèlebres del segle XX en un dels moments més importants per a la humanitat. Era el 21 de juliol de 1969. Amb 39 anys, Amstrong es convertia en el primer home que deixava les seves petjades a la superfície lunar, on havia arribat amb l'"Apol·lo XI", acompanyat per Buzz Aldrin i Michael Collins. A més de desplegar-hi la bandera dels Estats Units i d'instal·lar diversos aparells científics, van recollir diverses mostres per al seu posterior estudi a la Terra, i van tornar triomfants al nostre planeta el dia 24 de juliol.

Amstrong, Aldrin i Collins es van convertir en els herois d'un país amb la moral en hores baixes a causa de la guerra del Vietnam, i en un canvi de dècada convuls. La Guerra Freda va impulsar la cursa de l'espai, una carrera en què, al final, els antics enemics han acabat col·laborant. Tal com ell mateix recordava, aquesta "va ser l'última competició pacífica entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Va ser molt intensa i va permetre a totes dues parts obrir un gran camí en la ciència, la investigació i l'exploració."

Després d'abandonar la NASA, Armstrong es va incorporar a l'activitat docent com a catedràtic a la Universitat de Cincinnati.

L'elevat cost de les missions va portar la NASA a suspendre, l'any 72, els vols tripulats a la Lluna. George Bush va anunciar que els Estats Units tornarien a la Lluna abans del 2020, com a primera etapa per a la missió a Mart. Una missió que, fa pocs dies, vèiem que feia un altre pas important. Un pas que Armstrong va poder veure, aquest cop, però, per la televisió. La NASA feia possible el que homes com Armstrong, Aldrin i Collins desitjaven. El vehicle explorador no tripulat anomenat "Curiosity" arribava al planeta vermell 43 anys després que Armstrong trepitgés la Lluna.



NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS