Mor als 82 anys l'escriptor i periodista Paco Candel
L'escriptor i periodista Paco Candel ha mort als 82 anys, després d'una llarga malaltia que s'ha agreujat a causa d'una afecció pulmonar. La capella ardent de l'escriptor, instal·lada al Palau de la Generalitat, romandrà oberta fins dissabte al matí. Autor del conegudíssim llibre "Els altres catalans", la seva obra va girar en bona part al voltant de la immigració dels anys del franquisme, una experiència que va viure en carn pròpia quan va arribar amb només un any a Barcelona. Involucrat en moviments reivindicatius i antifranquistes, va ser elegit senador per les llistes del PSUC. El seu relat de temes socials van fer que molts l'equiparessin als precursors del nou periodisme nord-americà.
Candel va viure gairebé tota la vida a la Zona Franca de Barcelona, on va arribar procedent de Montjuïc, i del seu lloc de naixement, Casas Altas, a la zona aragonesa del País Valencià. Allà va viure la República i la guerra, i la crua postguerra, que, com els anys 20, va aportar un gran flux migratori provinent de diverses zones d'Espanya i que vivia en condicions socials lamentables.
Aquesta realitat, poc estudiada tot i ser present en la vida quotidiana, la va fer aflorar el 1964 amb "Els altres catalans", un llibre d'encàrrec amb el suport de polítics antifranquistes com Jordi Pujol o Joan Reventós, i que, segons Candel, va servir per desterrar en gran mesura l'expressió "xarnego" de la parla popular. Abans, però, ja s'havia fet famós amb "Donde la ciudad cambia de nombre", que va provocar polèmica amb els veïns que es reconeixien en el llibre.
Es va involucrar amb els moviments reivindicatius per la democràcia, i el 1977 va ser elegit senador en una candidatura d'esquerres, i el 1979, regidor de Cultura pel PSUC a l'Hospitalet de Llobregat, tot i que després va acostar-se a posicions nacionalistes.
El 2003 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat. També havia rebut la Medalla d'Honor de Barcelona, el Premi d'Honor de l'Hospitalet de Llobregat, i abans, el Premi de la Fundació Trias Fargas. L'any passat va publicar la primera part de les seves memòries i està a punt de sortir una biografia completa de l'escriptor.
Les seves novel·les, que contenen memòria personal i que alguns consideren reportatges, van constituir una defensa de la cohesió social, més actual que mai amb l'arribada de la nova immigració.
Aquesta realitat, poc estudiada tot i ser present en la vida quotidiana, la va fer aflorar el 1964 amb "Els altres catalans", un llibre d'encàrrec amb el suport de polítics antifranquistes com Jordi Pujol o Joan Reventós, i que, segons Candel, va servir per desterrar en gran mesura l'expressió "xarnego" de la parla popular. Abans, però, ja s'havia fet famós amb "Donde la ciudad cambia de nombre", que va provocar polèmica amb els veïns que es reconeixien en el llibre.
Es va involucrar amb els moviments reivindicatius per la democràcia, i el 1977 va ser elegit senador en una candidatura d'esquerres, i el 1979, regidor de Cultura pel PSUC a l'Hospitalet de Llobregat, tot i que després va acostar-se a posicions nacionalistes.
El 2003 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat. També havia rebut la Medalla d'Honor de Barcelona, el Premi d'Honor de l'Hospitalet de Llobregat, i abans, el Premi de la Fundació Trias Fargas. L'any passat va publicar la primera part de les seves memòries i està a punt de sortir una biografia completa de l'escriptor.
Les seves novel·les, que contenen memòria personal i que alguns consideren reportatges, van constituir una defensa de la cohesió social, més actual que mai amb l'arribada de la nova immigració.
