Montserrat Caballé rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu

Montserrat Caballé rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu en reconeixement pels cinquanta anys de carrera artística al Saló dels Miralls del Gran Teatre de la Rambla. A més del guardó, el Cercle del Liceu, un club selecte i privat amb més d'un miler de socis, ha batejat una nova sala amb el seu nom.
Montserrat Caballé rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu
Barcelona

Montserrat Caballé rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu

Montserrat Caballé rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu en reconeixement pels cinquanta anys de carrera artística al Saló dels Miralls del Gran Teatre de la Rambla. A més del guardó, el Cercle del Liceu, un club selecte i privat amb més d'un miler de socis, ha batejat una nova sala amb el seu nom.
Montserrat Caballé contempla la medalla. (Foto: EFE)

Montserrat Caballé ha rebut la medalla aquest dijous al vespre. (Foto: EFE)

Una gran veu del nostre país, la de Montserrat Caballé, rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu en reconeixement pels 50 anys de carrera artística. A més del guardó, el Cercle del Liceu, un club selecte i privat amb més d'un miler de socis, ha batejat una nova sala amb el seu nom. Es tracta de la renovada sala d'audiovisuals, on es podran seguir representacions des d'altres coliseus operístics o el mateix Barça-Madrid.

Una llegenda viva de l'òpera filla del Liceu

La soprano catalana, formada al conservatori del Liceu, és una de les poques grans dives del segle XX que continuen en actiu. Caballé se sent filla del coliseu de la Rambla, el teatre on va debutar amb "Arabella", de Richard Strauss, quan tenia 29 anys i ja en feia cinc que treballava a Suïssa, primer a l'Òpera de Basilea i després a la de Bremen.

La mítica Maria Callas la va designar com la seva única successora. I durant aquestes cinc dècades ho ha demostrat amb la seva veu, d'una bellesa de timbre pràcticament inigualable i d'una tècnica extraordinària, capaç de frasejar sense que sembli que respiri. Una veu que han sentit milers i milers d'aficionats als coliseus operístics més importants del món.

La carrera de Montserrat Caballé és plena d'èxits
: un dels més importants, el seu llançament internacional, el 1965, al Carnegie Hall de Nova York, quan va substituir la soprano titular, la Lucrezia Borgia de Donizetti; "The New York Times" deia l'endemà: Callas més Tebaldi, igual a Caballé. A l'Scala de Milà, el 1972, quan va interpretar "Norma", de Bellini, la mateixa Callas li va regalar les arracades amb les quals ella va encarnar el personatge. I al Teatre Colón, de Buenos Aires, on va representar Liù, de "Turandot", i on va rebre l'ovació més llarga: 40 minuts a mitja funció.

Però el Liceu ha estat sempre casa seva, també en moments difícils, com l'etapa negra de conflictes i desacords que es va viure als 90, quan va deixar una producció de "La walkiria" per desavinences artístiques.

Fetes les paus després de l'incendi que va destruir el teatre, Montserrat Caballé torna a viure ara un idil·li amb el coliseu de la Rambla, l'últim al desembre passat, quan va oferir un recital amb el teatre ple fins dalt.

I amb el Cercle del Liceu també hi ha estat estretament lligada. Al selecte club, d'estil anglès, hi va entrar, per primera vegada, als 17 anys, de la mà de la família Bertrand, l'empresari tèxtil que la va ajudar i la va cuidar quan començava la seva carrera com a cantant. Ara bé, només en fa 10 que n'és sòcia perquè fins al 2001 no es van admetre dones. Ara aquest selecte club ha inaugurat una sala amb el nom de la soprano, la nova sala d'audiovisuals.