Crisóbal Montoro, ministre d'Hisenda
Crisóbal Montoro, ministre d'Hisenda

Montoro mantindrà els controls mensuals dels comptes de la Generalitat després del 155

L'aixecament del 155 no evitarà els controls específics d'Hisenda que es van posar en marxa el 2015

Pilar AbrilActualitzat

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, continuarà vigilant de prop el funcionament de les finances catalanes per garantir que els recursos públics "es destinen al compliment de les finalitats d'interès general per a les quals estan previstos". Això és el que afirma el comunicat conjunt que han emès el govern espanyol i el PSOE després de la reunió que han mantingut avui Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.

Segons especifica el comunicat, això es farà d'acord amb la decisió que va adoptar la Comissió Delegada d'Afers Econòmics l'any 2015. Això vol dir, per tant, que es tornaran a establir els controls mensuals que es van iniciar el novembre d'aquell any, deu dies després que el Parlament català aprovés la declaració independentista pactada entre Junts pel Sí i la CUP.

Als controls habituals a què estan sotmeses totes les comunitats que reben préstecs del FLA (el Fons de Liquiditat Autonòmic) se sumava llavors l'obligació d'informar mensualment en què es gastaven els diners del pressupost i, al mateix temps, a remetre un certificat de la interventora garantint que no es feia res contrari a l'ordenament jurídic vigent. El llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va recórrer la decisió, i en un moment molt delicat per les finances catalanes va afirmar que "si demanen que ens posem de genolls, ens posarem de genolls (...) però que paguin".

Aquest funcionament es va mantenir gairebé dos anys, fins que el juliol del 2017 els controls es van endurir i Montoro va començar a demanar setmanalment tota la informació. Era el pas previ a la intervenció total dels comptes de la Generalitat, que arribaria al setembre, després de la negativa d'Oriol Junqueras a seguir enviant els informes setmanals.


La intervenció total dels comptes

A mitjans de setembre de l'any passat, el Ministeri d'Hisenda va deixar de transferir a la Generalitat els diners del finançament autonòmic, les bestretes mensuals que es calculen en funció de la previsió de recaptació dels impostos i que suposen el gruix del pressupost autonòmic.

Amb aquests diners retinguts -que dipositava en un compte a nom de la Generalitat- el Ministeri passava a assumir el control directe de tots els pagaments: tots els serveis essencials i també les nòmines dels treballadors públics. En aquest cas, les nòmines les va acabar pagant la Generalitat primer amb recursos de la seva pròpia tresoreria i després amb els diners que li transferia el Ministeri.

Al mateix temps, Hisenda declarava la no disponibilitat del pressupost. Una mesura que implicava que tot el que no s'havia començat a executar, quedava paralitzat. A la pràctica va comportar la congelació de moltes partides i retards en el pagament d'altres, especialment dels departaments de Cultura i Agricultura.

L'aplicació del 155 va acabar d'estrènyer el cercle a les finances catalanes, però la veritable intervenció ja s'havia produït. Segons Hisenda, perquè perillava l'estabilitat pressupostària.

Al desembre va abandonar aquest argument poc fonamentat per alguns, tenint en compte que s'estava complint l'objectiu de dèficit, i va vincular totes aquestes mesures a l'aplicació de l'article 155. Per aquesta raó -si no hi ha sorpreses d'última hora- la Generalitat recuperarà ara el control de la seva caixa i tornarà a disposar del seu pressupost. Però sempre sota l'atenta mirada de Montoro, que supervisarà cada pagament amb lupa. Això sí, a posteriori...

ARXIVAT A:
Finançament autonòmicProcés catalàArticle 155
Anar al contingut