Montcada i el Parc de Collserola preveuen posar fi al barraquisme aquest estiu enderrocant les set últimes construccions

Montcada i el Parc de Collserola preveuen posar fi al barraquisme aquest estiu enderrocant les set últimes construccions

Montcada i el Parc de Collserola preveuen posar fi al barraquisme aquest estiu enderrocant les set últimes construccions

Imatge de la porta d'una de les barraques on es pot veure el número amb que l'administració les identificava i que els usuaris han posat a les portes com si fos el número del domicili. Imatge del 14 d

Imatge de la porta d'una de les barraques on es pot veure el número amb que l'administració les identificava i que els usuaris han posat a les portes com si fos el número del domicili. Imatge del 14 de juny del 2016. (horitzontal)

ACN Montcada i Reixac.-L'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i el Parc de Collserola preveuen posar fi al fenomen del barraquisme al Turó de Montcada i Can Tapioles aquest estiu, tirant a terra les set últimes construccions que encara hi queden. Dues d'aquestes encara estan ocupades i en el cas de les altres cinc els seus usuaris han presentat al·legacions al procés d'enderroc. El president de l'Àrea Territorial del consistori, Jordi Sánchez, ha explicat a l'ACN que els serveis socials estan buscant una solució habitacional per a aquestes dues persones, dos homes grans. Les dues institucions van haver de fer front al fet de tenir 315 barraques distribuïdes entre els dos sectors, de les que ara mateix s'han enderrocat la majoria tot i que queden per netejar les restes de 36 a Can Tapioles i 17 al Turó. L'objectiu final és preservar el parc i els seus ecosistemes, així garantir que tota la ciutadania en pugui gaudir.

El barraquisme s'havia convertit en un problema enquistat en aquests dos punts, on s'havien arribat a acumular fins a 315 barraques o parcel·les edificades. Entre elles hi havia molta diversitat, ja que anaven dels 43 als 2.000 metres quadrats. En algunes hi vivia gent i d'altres es feien servir com a horts i, fins i tot, com petites segones residències. Quan aquesta el Turó de Montcada es va incloure dins del Parc de Collserola es va decidir abordar la qüestió, que ja s'havia iniciat a Can Tapioles, i des de llavors s'estan duent a terme els enderrocs. La tasca de neteja es va encetar el 2011 i està previst que es pugui enllestir cinc anys més tard.El procés però és llarg perquè requereix l'ordre judicial per poder tirar endavant l'enderrocament, procés que està portant a terme l'Ajuntament de Montcada i Reixac que és qui té les competències. En tots els casos cal iniciar un procés de disciplina urbanística per tal de poder enderrocar les parcel·les però en trobar que hi ha gent vivint esperen a trobar un habitatge o solució per poder oferir-los abans de procedir a l'enderroc.Fins al juny del 2016, s'han enderrocat i sanejat 255 barraques, 53 més s'han enderrocat però falta retirar les restes i set estan pendents d'enderrocar. D'aquestes, n'hi ha cinc en què els usuaris han buscat un advocat i han recorregut l'ordre d'enderroc al·legant el dret d'usucapió, assegurant que com que fa tant de temps que les fan servir ja han passat a ser propietat seva. El consistori ha demanat al jutge no esperar a la finalització d'aquest procés judicial i que permeti l'enderroc, ja que aquest es fa per qüestions urbanístiques, no entra en joc la titularitat de la barraca sinó que preval el fet que aquesta està en un lloc públic on no pot estar.Sánchez ha explicat que era una zona "que estava marginada i degradada" i amb "elements de delinqüència i abocaments il·legals". Ha apuntat que els tres principals problemes amb què s'han trobat han estat el fet d'haver de buscar sortides habitacionals a la que gent que hi estava vivint i que ho feia en "condicions infrahumanes", les al·legacions presentades per alguns dels usuaris de les barraques i els recursos econòmics per poder portar a terme el projecte.En aquest sentit, les tasques d'enderroc s'inclouen al conveni de construcció del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona signat pels dos ajuntaments i el Consorci del Parc. La futura gossera ha d'ocupar terrenys a Can Tapioles on ara mateix s'han enderrocat la major part de les barraques però falta retirar les restes. Està previst que aquestes restes es retirin quan es rebin els 200.000 euros addicionals que aportarà el consistori de la capital catalana.En aquesta zona es pot observar com alguns dels usuaris de les barraques les havien fins i tot numerat amb els números que des del Consorci i l'Ajuntament de Montcada se'ls havien atribuït quan es va fer un estudi de quina era la situació i quin nombre de barraques hi havia. En algunes de les que encara queden, es pot llegir a la porta el número o fins i tot 'Parcel·la nºX'.Un parc per a tothomEl director gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, ha destacat que aquest ha estat "un dels reptes més importants dels 29 anys d'història" del consorci i ha assegurat que han viscut "una etapa molt intensa de treball". Ha explicat que l'objectiu final és "recuperar els ecosistemes", cosa que indirectament beneficia tots els ciutadans, però ha afegit que també aquesta ha de poder fer un ús directe de tot el patrimoni natural, sense que aquest estigui ocupat per ningú.Ha reconegut que s'han trobat amb problemes de flux d'ocupants, ja que quan enderrocaven barraques en una zona es trobaven que els usuaris es traslladaven a una altra zona. Ara, i gràcies a una tasca persistent de vigilància, el fenomen s'ha aturat. "Hem estat molt a sobre i quan hem vist reocupacions les hem atacat immediatament", ha explicat.Tant Sánchez com Martí coincideixen en el fet que el Parc de Collserola és un espai natural protegit que no es podia permetre tenir un fenomen com el barraquisme.