Miren Etxezarreta: "El capitalisme no ha funcionat malament, és que això és el capitalisme" (i II)

Comparteix amb l'encara president nord-americà, George Bush, que no cal refundar el capitalisme, però és l'única cosa que els uneix. Coincidint amb la cimera que vol posar les bases del nou capitalisme del segle XXI, aquesta setmana el 3cat24 entrevista Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB, coordinadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa i reconeguda defensora d'un enfocament marxista i anticapitalista de l'economia. Abans de començar m'adverteix del seu pessimisme i durant una hora em bombardeja amb una multitud de preguntes per a les quals, òbviament, jo no tinc respostes. Ella assegura que tampoc les té, però ens dibuixa una alternativa... un altre món és possible.
Miren Etxezarreta: "El capitalisme no ha funcionat malament, és que això és el capitalisme" (i II)
Barcelona / Iolanda Garcia

Miren Etxezarreta: "El capitalisme no ha funcionat malament, és que això és el capitalisme" (i II)

Comparteix amb l'encara president nord-americà, George Bush, que no cal refundar el capitalisme, però és l'única cosa que els uneix. Coincidint amb la cimera que vol posar les bases del nou capitalisme del segle XXI, aquesta setmana el 3cat24 entrevista Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB, coordinadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa i reconeguda defensora d'un enfocament marxista i anticapitalista de l'economia. Abans de començar m'adverteix del seu pessimisme i durant una hora em bombardeja amb una multitud de preguntes per a les quals, òbviament, jo no tinc respostes. Ella assegura que tampoc les té, però ens dibuixa una alternativa... un altre món és possible.
Actualitzat
Espanya ho passarà pitjor que altres països?

Sí, sobretot en termes d'atur. A Espanya hem viscut uns anys amb una gran alegria basant-nos en un model de creixement molt feble: essencialment, automoció, construcció i turisme. Això no s'arregla ni en un any ni en dos. I quan diuen que ara canviarem el model de creixement... Un model de creixement no es pot canviar d'un dia per l'altre, com a mínim requereix una generació! A més, cap a on canviarem aquest model de creixement?

Això, cap a on?

Doncs és molt difícil. A mi se m'acudiria ampliar serveis socials, però com que no volen que l'Estat sigui el que es gasti els diners i, de fet, el que volen és privatitzar els serveis socials... I no oblidem que si es privatitzen seran més cars i encara podrem gastar menys diners... amb la qual cosa ho veig molt difícil. Jo si ara tingués un munt de diners no sabria on invertir-los. En un país com el nostre, de segona, ho veig molt difícil. Què exportarem nosaltres? Tenim una base de salaris molt baixos, i amb aquests salaris, què comprarem?

Espanya és un país de segona?

Sí, i per molt que vulguem ser rics no hi arribarem. En els últims anys hem viscut millor i no tinc res en contra d'aspirar a viure cada cop millor, i no només materialment. Però també materialment. Jo no vull una societat alternativa de pobres. A vegades, quan parlem de societats alternatives se'ns acusa que tots serem pobres. Jo vull que tothom tingui el nivell de vida que puguem tenir. Espanya té vora 24.000 euros anuals de PIB per persona. Doncs visquem a aquest nivell i si, a poc a poc, podem arribar a 26.000, doncs millor, però amb una societat que serveixi per a tots nosaltres, no perquè d'aquests 24.000 euros a uns els n'arribin 3 i a uns altres 120.000. País de segona, sí, i tranquil·lament. No arribarem fàcilment al nivell dels Estats Units o Alemanya. Nosaltres som això i el que hem d'intentar és tenir una societat més harmònica.

Parlem d'un nou model?

Un nou model no, almenys no per ara. Però si ni tan sols el capitalisme té un model! Durant 30 anys van estar dient que l'Estat havia d'intervenir en l'economia. En els 30 anys següents, que l'Estat no hi havia d'intervenir i que l'únic que havia de fer era deixar que el mercat funcionés. I ara n'han tingut prou amb un any de crisi per tornar a reclamar un "papà Estat", però per fer el que ells volen, no per fer res per als treballadors. Això no és un model.

Ara es tracta de buscar un procés dinàmic en què gradualment es vagin establint les aliances suficients per tenir una societat més justa, més humana. Jo ara no veig un model, però sí que es poden fer passes específiques en aquesta direcció, iniciar un procés de canvi.

El capitalisme té cada cop més contradiccions i cada cop és més difícil recuperar-lo. El capitalisme sempre ha tingut crisis, però ara cada cop són més freqüents, i aquesta última és la més forta. Tinc la sensació que és un sistema de producció i de vida que s'està esgotant. I és el moment de caminar cap a una altra direcció, fent petites passes.


Primera part de l'entrevista amb Miren Etxezarreta