Mireia Belmonte confirma la seva progressió amb una medalla als Jocs de Londres
Amb la medalla de plata als 200 metres papallona, la badalonina Mireia Belmonte es treu un pes de sobre. Després de moltes decepcions i crítiques al seu rendiment a la piscina llarga, aquesta medalla demostra la seva progressió en els últims anys i es confirma com una de les millors nedadores catalanes de la història.
Amb la medalla de plata als 200 metres papallona, la badalonina Mireia Belmonte es treu un pes de sobre. Després de moltes decepcions i crítiques al seu rendiment a la piscina llarga, aquesta medalla demostra la seva progressió en els últims anys i es confirma com una de les millors nedadores catalanes de la història.
Mireia Belmonte va començar a nedar als quatre anys per corregir una desviació de columna. I a més de ser el seu hàbitat natural, ha volgut regnar-hi sempre. Belmonte ha liderat en els últims anys la piscina espanyola col·leccionant medalles i guardons. El 2007 es converteix en la primera nedadora catalana a aconseguir dos ors en uns Mundials Júnior, als 400 estils i als lliures. L'èxit de Rio la va catapultar com a esportista revelació digna de ser seguida de ben aprop.
L'any següent, al Mundial de Piscina Curta de Manchester, es penja el bronze en els 400 estils i marca la seva irrupció a l'elit. Però la primera experiència en els Jocs Olímpics resulta decebedora. A Pequín, amb només 17 anys, la pressió de la competició li va passar factura malgrat les marques i títols que l'avalaven com a gran promesa. No va passar de les semifinals, amb una discretíssim catorzena plaça. Un fort cop a la seva constància i a la seva ambició, virtuts del seu adn que ha demostrat als seus tres clubs, el Badalona, l'Hospitalet i, des de fa tres anys, el Sabadell.
Després de la patacada, arriba el renaixement i esclata al Mundial de Piscina Curta de Dubai, el desembre del 2010. Belmonte s'emporta tres ors, als 200 papallona i als 200 i 400 estils i una plata en els 800 lliures, on només la va derrotar la seva amiga Érika Villaécija. I, en l'útltim gran test abans de Londres, l'Europeu de piscina curta de Debrecen, el somni de Londres comença a prendre forma, amb un or en els 1.500 lliures i una plata en els 400.
Clau en la metamorfosi ha estat el seu tècnic en els últims dos anys, el francés Frederic Vergnoux, que li ha canviat les rutines d'entrenament i l'ha fet molt més forta psicològicament. El resultat és que, als 21 anys, la badalonina ha revolucionat la seva tècnica, però sobretot la seva mentalitat. Aquesta medalla de plata és la seva primera recompensa. Divendres nedarà els 800 metres lliures per intentar sumar un segon metall.
Mireia Belmonte va començar a nedar als quatre anys per corregir una desviació de columna. I a més de ser el seu hàbitat natural, ha volgut regnar-hi sempre. Belmonte ha liderat en els últims anys la piscina espanyola col·leccionant medalles i guardons. El 2007 es converteix en la primera nedadora catalana a aconseguir dos ors en uns Mundials Júnior, als 400 estils i als lliures. L'èxit de Rio la va catapultar com a esportista revelació digna de ser seguida de ben aprop.
L'any següent, al Mundial de Piscina Curta de Manchester, es penja el bronze en els 400 estils i marca la seva irrupció a l'elit. Però la primera experiència en els Jocs Olímpics resulta decebedora. A Pequín, amb només 17 anys, la pressió de la competició li va passar factura malgrat les marques i títols que l'avalaven com a gran promesa. No va passar de les semifinals, amb una discretíssim catorzena plaça. Un fort cop a la seva constància i a la seva ambició, virtuts del seu adn que ha demostrat als seus tres clubs, el Badalona, l'Hospitalet i, des de fa tres anys, el Sabadell.
Després de la patacada, arriba el renaixement i esclata al Mundial de Piscina Curta de Dubai, el desembre del 2010. Belmonte s'emporta tres ors, als 200 papallona i als 200 i 400 estils i una plata en els 800 lliures, on només la va derrotar la seva amiga Érika Villaécija. I, en l'útltim gran test abans de Londres, l'Europeu de piscina curta de Debrecen, el somni de Londres comença a prendre forma, amb un or en els 1.500 lliures i una plata en els 400.
Clau en la metamorfosi ha estat el seu tècnic en els últims dos anys, el francés Frederic Vergnoux, que li ha canviat les rutines d'entrenament i l'ha fet molt més forta psicològicament. El resultat és que, als 21 anys, la badalonina ha revolucionat la seva tècnica, però sobretot la seva mentalitat. Aquesta medalla de plata és la seva primera recompensa. Divendres nedarà els 800 metres lliures per intentar sumar un segon metall.
