Mindfulness a les presons: una eina per reduir conflictes i aprendre a perdonar-se

Sempre impressiona entrar en una presó. Avui ho fem a Brians 2. Després de travessar diverses portes de seguretat arribem al mòdul d'acollida d'interns per delictes de violència. Passem per una sala que dona al pati i d'allà caminem fins a la sala on trobem la Rosa Torras i 12 reclusos que estan a punt per fer la sessió de mindfulness setmanal.

La Rosa és professora de mindfulness de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Fa anys, ella mateixa va passar per una malaltia causada per l'estrès i va trobar la solució en la meditació. Per això els pot parlar amb coneixement de causa i per això l'escolten encara amb més atenció.

Avui havien de ser 10 assistents però dos han demanat afegir-se a última hora perquè aquí el boca orella funciona molt i alguns companys els havien dit que els podria anar molt bé.

En Bernat ens explica que els pensaments recurrents són molt difícils de frenar, sobretot a la nit: "A les 8 ja estem a dalt a l'habitació, són 12 hores fins a l'endemà. No hi ha res a fer, són moltes hores que estàs pensant, i amb aquestes tècniques que ens ensenya la Rosa és una mica més fàcil."

En Jean-Pierre també té pensaments repetitius: "Per exemple, per què he fallat en això? Podria haver fet allò altre? M'hauria d'haver allunyat? Hauria d'haver actuat diferent."

"M'he adonat que tot això ve arran que jo no controlava els meus pensaments, els meus impulsos, i aquí és el que t'ensenyen, a controlar la teva ment."

En Joan està totalment convençut que les sessions l'ajuden: "Aquí dintre les teves preocupacions augmenten un cent per cent, són molt més grans, el que és una ximpleria al carrer, aquí es fa enorme". Ho té clar: "Això t'ajuda molt a controlar sobretot la ira, els nervis."

Respiració i meditació

La sessió comença amb una relaxació. Asseguts a la cadira amb l'esquena recta, la Rosa els ajuda a destensar-se. Amb aquesta calma, passa a la part més teòrica, i a la vegada molt pràctica, de la classe. Avui parlen de com evitar reaccionar davant d'un atac o d'un insult i aconseguir, només, respondre.

Com ho fan? L'exercici es basa en la respiració: "Mentre respirem, ens adonem que baixem el nostre nivell d'intensitat." "Has de sentir que l'emoció no et controla", els remarca.

La Rosa els parla amb molta calma i amabilitat, una amabilitat que -els recorda- han d'aprendre a tenir amb ells mateixos. Quan tothom s'ha pogut expressar, agafen una estora i s'estiren en dues fileres. És el moment de meditar.

Sessions amb llista d'espera

Les sessions es fan durant tres mesos i sempre hi ha llista d'espera. A més de Brians 2 ja hi ha cinc centres més on se'n fan, i ja se n'han beneficiat 1.700 reclusos.

Des del Departament de Justícia les valoren molt bé i asseguren que rebaixen tant els conflictes com la medicació que prenen els interns.

Anna Sanjuan, responsable de programes de rehabilitació, explica que aquestes pràctiques redueixen el nombre d'incidents: "Són capaços de gestionar-ho des d'una altra posició, i no des de la violència o des de l'emoció a flor de pell."

Perdonar-se un mateix

A més de la sessió setmanal, la majoria fan meditacions cada dia pel seu compte, i això, segons la Rosa, és el que els dona un espai de silenci que els ajuda a reconciliar-se amb ells mateixos, un aspecte essencial per avançar.

Stephanie Sousa explica que cal perdonar-se un mateix pel delicte que va cometre: "Primer m'he de perdonar a mi mateixa, és la frase que jo vaig aprendre de la Rosa."

"'Primer ens perdonem a nosaltres mateixos i després ja venen els altres', aquesta frase m'agrada molt i em toca molt."

En Joan afegeix que fer el pas és "molt complicat, molt difícil". Diu que va treballant a poc a poc i que espera que algun dia arribi a poder-se perdonar.

Quan la meditació acaba, tots asseguren que se senten millor, més relaxats. En Jean-Pierre fins i tot diu que se sent feliç. És molt jove, 24 anys, i té molt clar que refarà la seva vida: "Sortiré com l'au fènix... sortiré de les cendres i em convertiré en una persona de qui la meva àvia se senti orgullosa. És el meu somni, que la meva àvia se senti orgullosa de mi."