Millora del PSOE al conjunt de les comunitats autònomes i lleugera reculada del PP

La tendència general a les comunitats autonòmiques que han concorregut a les eleccions del 25 de maig ha confirmat un avanç de les candidatures del PSOE i un lleuger retrocés de les llistes del PP, que perden el govern d'Aragó i també podrien perdre el de Madrid, però que mantenen València i guanyen les illes Balears. Ni l'efecte de la guerra a l'Iraq ni el "chapapote" han afectant tant com es pensava al PP.
Millora del PSOE al conjunt de les comunitats autònomes i lleugera reculada del PP
Eleccions autonòmiques

Millora del PSOE al conjunt de les comunitats autònomes i lleugera reculada del PP

La tendència general a les comunitats autonòmiques que han concorregut a les eleccions del 25 de maig ha confirmat un avanç de les candidatures del PSOE i un lleuger retrocés de les llistes del PP, que perden el govern d'Aragó i també podrien perdre el de Madrid, però que mantenen València i guanyen les illes Balears. Ni l'efecte de la guerra a l'Iraq ni el "chapapote" han afectant tant com es pensava al PP.
Actualitzat
El PSOE ha pujat a deu de les tretze comunitats autònomes, mentre que el PP ha davallat lleugerament en vuit, especialment a Madrid i a Aragó. Tot i això, el PP guanya a les illes Balears i puja a Astúries, a Navarra (UPN) i a Múrcia. Queda encara pendent el resultat definitiu de la Comunitat de Madrid, on només falta per escrutar el 0,2% dels vots. Tal com estan ara les coses, el PP és el partit més votat i obté 55 diputats a l'assemblea, mentre que el PSOE n'obté 47, i Esquerra Unida, 9. Amb aquest repartiment, el PP podria perdre el govern autònom, perquè els dos partits d'esquerres sumats aconsegueixen els 56 escons de la majoria absoluta. De totes maneres, la diferència de vots és tan petita que caldrà esperar a dimecres, quan es conegui el vot per correu. A València, s'han complert els pronòstics i Rita Barberà ha revalidat la majoria absoluta amb una aclaparadora victòria. El PP obté més del 50% dels vots i 19 regidors, per 12 del PSOE i 2 de l'Entesa. El Bloc Nacionalista Valencià i Unió Valenciana s'han tornat a quedar sense representació. A les altres dues capitals valencianes, el PP també ha aconseguit la majoria absoluta. El PP de l'exministre de Medi Ambient Jaume Matas ha aconseguit un 44,8% dels vots dels electors de les illes Balears. Es tracta d'una molt àmplia majoria d'escons que, com que no és absoluta, no seria suficient perquè els populars formin govern. Així, el més probable és que els 15 escons del PSOE, dos més que fa quatre anys, s'ajuntin amb els representants del Pacte de Progrés, PSM, UM, IU i COP, per acabar revalidant el govern balear fent que Francesc Antich sigui una altra vegada el president. Marcel·lí Iglesias, a Aragó, podrà governar sense haver de confiar en els pactes postelectorals després de convertir-se en la força política més votada i obtenir un total de 27 escons. Fa quatre anys, el PP en tenia 28, però no governava ja que la coalició entre el PSOE i la resta de forces li va prendre la majoria, i ara no ho podran fer a causa de la factura que les urnes els ha passat per la polèmica del PHN. La Chunta Aragonesista empitjora els resultats i passa de tenir 9 escons a tenir-ne 5, cosa que ha aprofitat el PSOE. El PAR també perd 2 dels 10 escons que va aconseguir el 1999 i IU es manté amb la tímida representació d'un escó.