Millor pel·lícula

El Goya a la millor pel·lícula ha estat aquest any per a "Volver", de Pedro Almodóvar, que s'ha imposat a "El laberinto del fauno", "Alatriste" i "Salvador". El director manxec ha estat l'absent de la gala de lliurament. El seu germà Agustín ha comentat que Almodóvar no tenia els ànims ni l'humor per assistir-hi, però també ha volgut relativitzar el fet que s'hagi quedat fora de la cursa pels Oscars. El Goya s'afegeix al premi de millor guió i millor interpretació femenina del festival de Canes, als cinc de l'Acadèmia de Cinema Europea i a la distinció de la revista nord-americana Nacional Board Review.
Millor pel·lícula

Millor pel·lícula

El Goya a la millor pel·lícula ha estat aquest any per a "Volver", de Pedro Almodóvar, que s'ha imposat a "El laberinto del fauno", "Alatriste" i "Salvador". El director manxec ha estat l'absent de la gala de lliurament. El seu germà Agustín ha comentat que Almodóvar no tenia els ànims ni l'humor per assistir-hi, però també ha volgut relativitzar el fet que s'hagi quedat fora de la cursa pels Oscars. El Goya s'afegeix al premi de millor guió i millor interpretació femenina del festival de Canes, als cinc de l'Acadèmia de Cinema Europea i a la distinció de la revista nord-americana Nacional Board Review.
Actualitzat
ALATRISTE

"Alatriste" és una història d'aventures ambientada a l'Espanya del segle XVII, durant el regnat de Felip IV, una etapa marcada per la corrupció i les intrigues, en la qual feia i desfeia el comte duc d'Olivares, amb el suport de la Santa Inquisició. Diego Altatriste, soldat que combat a Flandes al servei de la monarquia, torna a Madrid per encàrrec d'un amic i acaba malvivint fent de mercenari. El seu destí canvia quan, després d'intuir que es tracta d'un afer tèrbol, decideix perdonar la vida a dos estrangers misteriosos, fet que l'enfrontarà al mercenari Malatesta i altres forces més poderoses. La cinta està basada en el llibre d'Arturo Pérez Reverte "El capitán Alatriste".

VOLVER

Pedro Almodóver defineix "Volver" com una pel·lícula sobre la cultura de la mort a la seva Manxa natal. És també una història de supervivència d'un grup de dones, les germanes Raimunda i Sole, la filla de la primera i la seva veïna Agustina, que tiren endavant malgrat les circumstàncies. El fantasma de la mare de les dues germanes torna a la terra per aconsellar les seves filles i arreglar els assumptes que va deixar pendents en vida. Tot plegat conforma una comèdia dramàtica en què tot el protagonisme és per a les actrius i la naturalitat amb què afronten el que els passa, per terrible que sigui.

EL LABERINTO DEL FAUNO

Fantasia i realitat es barregen en aquesta pel·lícula situada a la postguerra espanyola. La protagonista és Ofelia, una nena de 13 anys a qui no li agrada gens el nou marit de la seva mare convalescent, un cruel capità de l'exèrcit franquista, anomenat Vidal, que lluita a la muntanya contra els vestigis de la resistència republicana. Una nit, la nena descobreix un "fauno", una criatura estranya que viu en un laberint, que li revela que ella és l'última princesa d'una saga i que té la missió de passar tres proves per tornar al seu món.

SALVADOR

Salvador Puig Antich, un jove militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), va ser l'últim pres polític executat a Espanya amb el garrot vil. El desenllaç va tenir lloc el 2 de març de 1974, tot i els intents desesperats de la família, companys i advocats per evitar-ho. La pel·lícula no és cap documental, sinó que recrea dramàticament la història d'aquest anarquista indomable que participava en atracaments per finançar el moviment obrer. El setembre de 1973, la policia va parar una trampa als MIL i, en el moment de la detenció de Puig Antich, un inspector de la Brigada Político Social va morir en un tiroteig confús. Després de recuperar-se a l'hospital, Puig Antich va afrontar el consell de guerra que el va portar a la mort.