Millor actor

La veterania s'ha imposat i el Goya al millor actor ha estat per al sevillà Juan Diego, pel paper de pare a "Vete de mí". Diego ha agraït el premi al seu fill en la ficció, Juan Diego Botto, i al director, Víctor García León "que em va donar disciplina i llibertat". I ha subratllat que "aquesta és una pel·lícula d'actors, i vull recordar als que em van precedir i ensenyar: per la professió!". Hauran d'esperar per fer el mateix en pròximes edicions els altres nominats: Viggo Mortensen, Sergi López i Daniel Brühl. <br>
Millor actor

Millor actor

La veterania s'ha imposat i el Goya al millor actor ha estat per al sevillà Juan Diego, pel paper de pare a "Vete de mí". Diego ha agraït el premi al seu fill en la ficció, Juan Diego Botto, i al director, Víctor García León "que em va donar disciplina i llibertat". I ha subratllat que "aquesta és una pel·lícula d'actors, i vull recordar als que em van precedir i ensenyar: per la professió!". Hauran d'esperar per fer el mateix en pròximes edicions els altres nominats: Viggo Mortensen, Sergi López i Daniel Brühl.
Actualitzat

VIGGO MORTENSEN


Viggo Mortensen va debutar al cinema americà amb un paper petit a "Witness", el 1985. Dos anys més tard es va mudar a Los Angeles, on va participar en "Salvation!". L'any 1999 el van trucar per un paper en una pel·lícula de la qual no sabia res: "El senyor del anells", feina que -diuen- va acceptar aconsellat pel seu fill i l'ha portat a la fama.


Després va treballar a "Hidalgo" i es va posar a les ordres de David Cronenberg per protagonitzar "Una historia de violencia". Viggo Mortensen es va tornar a ficar en la pell d'un heroi a "Alatriste", que li ha valgut la nominació als Goya. Fill de mare nord-americana i pare danès, durant la infància va viure a països com l'Argentina o Veneçuela.


SERGI LÓPEZ


La filmografia de Sergi López està lligada al cinema francès i, especialment, a Manuel Poirier, el director amb el qual va debutar com a protagonista a "La petite amie d'Antonio". Aquest actor de Vilanova i la Geltrú va estudiar teatre a Catalunya i es va traslladar a França per estudiar a l'escola de Jacques Lecoq. De seguida va col·laborar amb Poirier, vincle que ha continuat amb títols com "Marion", "Western" o "La curva de la felicidad".


Un dels papers que li ha donat més fama és el de protagonista de "Harry, un amic que us estima". Dins del cinema català i espanyol, ha participat en pel·lícules com "Carícies", "Morir (o no)", "Entre las piernas" o "Sólo mía", per la qual va ser nominat al Goya com a actor principal. Ha repetit candidatura amb el paper d'un capità franquista a "El laberinto del fauno", de Guillermo del Toro, un rol amb el qual ha sorprès més d'un espectador i que li va exigir molta feina amb la dicció i la forma física.


DANIEL BRÜHL


Nascut a Barcelona, de mare catalana i pare alemany, Daniel Brühl va compaginar la faceta de cantant amb el grup Purge amb la d'actor. De mica en mica es va anar obrint pas al cinema alemany, en el qual va començar a ser popular a partir de la seva interpretació a "Vaya con dios", fama que va incrementar l'any següent, el 2003, amb l'aplaudida "Goodbye, Lenin" i amb els premis de millor actor de les acadèmies alemanya i europea.


Brühl va continuar immers en el cinema social amb "Los edukadores", de l'any 2004, paper que li va tornar a reportar el premi del públic del cinema europeu. Després va participar a "La última primavera", amb Judi Dench i Maggie Smith, i "Feliz Navidad". Posteriorment, va rodar dues pel·lícules a Barcelona: "Cargo" i "Salvador", en la qual interpreta el jove anarquista Salvador Puig Antich.


JUAN DIEGO


L'actor sevillà Juan Diego va començar la seva carrera artística el 1960 al teatre, amb "Esperando a Godot". Va treballar en nombroses produccions televisives i teatrals i va debutar al cinema el 1964 amb "Fantasía Tres". No va ser fins vint anys després, però, que va consolidar aquesta faceta amb la seva interpretació a "Los santos inocentes". La primera nominació als Goya la va aconseguir amb "Dragón rapide". Va repetir candidatura per "La noche oscura" i finalment es va endur l'estatueta per "El rey pasmado", el 1991.


Després d'uns anys dedicats al teatre, al 1999 va tornar al cinema amb "París-Tombuctú", paper que li va valdre el segon Goya. Va tornar a estar nominat l'any següent per "You're The One" i va continuar a la pantalla gran amb títols com "Fugitivas", "Torremolinos 73" i "La vida que te espera". A "Vete de mí", Juan Diego interpreta un home de 50 anys al qual li canvia la vida el fet de tenir a casa el seu fill de 30.