Millet i Montull van desviar 35,1 milions d'euros segons l'auditoria del Palau de la Música

Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar 35,1 milions d'euros del Palau de la Música. Aquesta és la xifra que dóna l'auditoria definitiva dels comptes dels últims deu anys de l'entitat. D'aquests, només 8,3 han pogut ser recuperats. El desfalc dels antics dirigents afecta totes les entitats que integren el Palau de la Música. En concret, 17,5 corresponen a la Fundació, 13 a l'Orfeó Català i 4,6 al Consorci -del qual formen part el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Les xifres es donen a conèixer exactament un any després que el cas esclatés amb un escorcoll dels Mossos d'Esquadra i no són definitives perquè falta sumar-hi el frau de l'IVA, d'uns 600.000 euros.
Millet i Montull van desviar 35,1 milions d'euros segons l'auditoria del Palau de la Música
Barcelona

Millet i Montull van desviar 35,1 milions d'euros segons l'auditoria del Palau de la Música

Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar 35,1 milions d'euros del Palau de la Música. Aquesta és la xifra que dóna l'auditoria definitiva dels comptes dels últims deu anys de l'entitat. D'aquests, només 8,3 han pogut ser recuperats. El desfalc dels antics dirigents afecta totes les entitats que integren el Palau de la Música. En concret, 17,5 corresponen a la Fundació, 13 a l'Orfeó Català i 4,6 al Consorci -del qual formen part el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Les xifres es donen a conèixer exactament un any després que el cas esclatés amb un escorcoll dels Mossos d'Esquadra i no són definitives perquè falta sumar-hi el frau de l'IVA, d'uns 600.000 euros.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
A tres quarts d'onze del matí del 23 de juliol del 2009 els Mossos d'Esquadra entraven al Palau de la Música. Aquest registre va donar el tret de sortida a un cas que ha colpejat l'opinió pública catalana. Un any després, la nova direcció del Palau de la Música ha fet pública l'auditoria de l'entitat.

Segons les dades completes de Deloitte, el forat deixat per l'expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, puja a 35.177.441,50 d'euros. El director executiu del Palau de la Música, Joan Llinares, ha desgranat els resultats de l'auditoria. Llinares ha explicat que de tots els diners desviats per Millet i Montull, 17,5 corresponen a la Fundació Palau de la Música, 13 a l'Orfeó Català i 4,6 al Consorci, és a dir, diners aportats per les administracions públiques.

Dels 35,1 milions, el Palau només n'ha aconseguit recuperar 8.304.000 milions. Llinares assegura que hi ha alguns rescabalaments pendents que vénen directament de bancs suïssos i que depenen de la decisió del jutjat perquè tornin a les arques del Palau.

Una actuació "mafiosa"

L'auditoria, que ha estat presentada al jutjat número 30, on es porta el cas, explica com s'ha produït el desviament de fons. Hi ha dues modalitats: factures per serveis que mai s'han fet al Palau i moviments de diners entre l'entitat que no han arribat als destinataris. En el primer cas, s'inclourien les obres a les cases particulars de Millet i Montull. Aquesta xifra suma 5.649.481 euros. En el segon cas, per exemple, hi ha el moviment de diners de l'Orfeó cap a la Fundació que mai van arribar a la seva destinació. Aquesta xifra suma uns 17 milions euros més.

El desfalc també es va fer a través de sortides irregulars d'efectius de comptes corrents excloses de comptabilització, que van sortir en xecs al portador, per un valor total de 9.376.487 euros. També hi ha transaccions comercials irregulars amb societats administrades per Millet i Montull o familiars directament relacionats, que consistien en "cobraments per serveis imaginaris" per un total d'1.262.483 euros. Les despeses de tipus personal, és a dir, diners gastats per Millet i Montull en viatges, casaments "o altres serveis com tintoreria" sumen 868.639 euros.

Les retribucions rebudes per Millet, Montull, l'exdirectora financera Gemma Montull i l'exdirectora general de la Fundació Rosa Garicano, a través del cobrament de gratificacions, que es justifiquen "en un article dels estatuts de la Fundació que no existeix", ascendeixen a un total d'1.074.762 euros.

Aquestes actuacions han estat qualificades de "mafioses" pel secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat, Lluís Noguera.

La investigació estableix el forat del "cas Palau", però no determina on van anar a parar aquests 35 milions d'euros. Els responsables del Palau argumenten que la seva potestat per investigar és limitada i que, per tant, la resposta a aquesta pregunta correspon a les instàncies judicials. En aquest sentit, els responsables del Palau creuen que hi haurà més imputacions en el cas quan es vagi destapant la destinació dels diners.

Llinares també ha descartat investigar més enllà dels últims deu anys per la dificultad de trobar aquesta documentació i que pot resultar més car que no pas el rescabalament que en pugui resultar. A més recorda que des dels jutjats se'ls ha argumentat que no es tindrà en compte la documentació d'abans de 1999 tot i que es tracta d'un delicte continuat i que, per tant, no preescriu.

35 milions, la xifra total?

Joan Llinares ha explicat que les xifres obtingudes en l'Auditoria no són completes perquè la investigació ha topat amb limitacions. El director executiu del Palau ha explicat que no han tingut accés a part de la informació incautada pels Mossos d'Esquadra. També reconeix que els primers dies després de l'esclat del cas hi va haver un buit de poder que ha impedit recuperar documents que podrien haver estat destruïts. Finalment, Llinares destaca que han trobat altres limitacions en la informació de tercers que no els ha estat facilitada, com per exemple en el cas del banc Banesto.

La direcció del Palau confia que l'auditoria de Deloitte es complementi també amb la investigació dels pèrits judicials, que s'ha de fer pública abans que acabi el mes. Fa mesos que tot el procés judicial està paralitzat a l'espera d'aquest informe. Entre les dues es podrà xifrar l'actuació delictiva de Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant del Palau de la Música en els últims deu anys.
 
A més, hi ha una part de l'estafa de Millet i Montull que encara s'ha de quantificar. Hisenda té pendent un informe amb el frau de l'IVA, que, segons Llinares, podria sumar 600.000 euros.

Un Palau en procés de renovació

Llinares ha estat acompanyat durant la seva compareixença dels representants de Cultura de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat. La roda de premsa també ha comptat amb la presència de Mariona Carulla, presidenta de la Fundació del Palau de la Música. Carulla ha explicat el procés paral·lel a la investigació per reformar l'entitat. La presidenta ha recordat el canvi en la cúpula directiva, l'establiment d'una comissió de control de comptes, la readequació del patronat i l'aprovació dels nous estatuts. Un procés que culminarà amb unes eleccions per escollir la nova direcció de la Fundació que es preve un cap al mes de novembre. Carulla ha reconegut la seva intenció de presentar-s'hi

Els representants de Cultura de totes les institucions han lloat el paper de Llinares al capdavant del Palau i han reiterat la seva condemna a l'actuació de Fèlix Millet i Jordi Montull, als quals han titllat de lladres i fins i tot de mafiosos.

La roda de premsa també ha servit per presentar el nou organigrama que convertirà el Palau en una sola entitat gestora que per agilitzar tràmits aprofitarà part de l' estructura i el nom de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Aquesta entitat comptarà amb un patronat on hi haurà representades les tres administracions, els mecenes de l'antiga fundació i cantaires de l'Orfeó, i estarà encapçalada per un president de caire més representatiu i per un director general, amb funcions totalment executives. Tots els treballadors d'aquesta entitat gestora encarregada de dur les regnes del nou Palau de la Música estaran dividits en tres grans àrees, l'artística, la de mecenatge i comunicació i la financera i de recursos humans.

VÍDEOS RELACIONATS