Milers de persones marxen a Berlín contra l'allargament de la vida de les centrals nuclears
La capital alemanya ha estat escenari aquest dissabte d'una manifestació en protesta per la decisió de la cancellera Angela Merkel d'allargar la vida de les centrals nuclears. Desenes de milers de persones han marxat pels carrers de Berlín per mostrar el seu rebuig a perllongar una mitjana de 12 anys el funcionament de les 17 plantes atòmiques del país. Prop del 60% d'alemanys s'oposa radicalment a la mesura.
Amb el lema "Adéu a l'energia atòmica ja", desenes de milers de persones -unes 100.000, segons els organitzadors- han recorregut aquest dissabte els carrers de Berlin. Ho han fet per mostrar la seva oposició a la decisió de la cancellera Angela Merkel d'allargar una mitjana de 12 anys el funcionament de les 17 plantes atòmiques del país. Aquestes centrals haurien de tancar totes l'any 2022, segons el pacte segellat l'any 2000 per la indústria i l'anterior canceller, el socialdemòcrata Gerard Schröder, però amb la nova mesura l'última d'aquestes instal·lacions es mantindrà en funcionament fins al 2034.
La protesta pel centre berlinès ha començat a l'estació central ferroviària i ha transcorregut entre la rodalia de la cancelleria i el Parlament, i s'ha dut a terme en un ambient festiu. La marxa estava convocada per una plataforma d'organitzacions antinuclears.
La mesura d'allargar la vida de les nuclears desperta un important rebuig popular, del 60% de la ciutadania alemanya, segons les enquestes. Els alemanys s'hi oposen perquè creuen que suposa un pas enrere en el foment de les energies renovables i també pels beneficis multimilionaris que la mesura comportarà per a les grans companyies energètiques. La indústria nuclear abonarà uns 30.000 milions d'euros en concepte d'impostos, encara que els beneficis que obtindran per continuar explotant les centrals atòmiques s'elevaran a 100.000 milions.
La cancellera Angela Merkel vol aprovar la mesura a través d'una llei que no hagi de ser ratificada per la cambra de representació regional, on la coalició de govern no disposa de la majoria necessària. Mentrestant, el partit socialdemòcrata ja ha amenaçat de recórrer aquest procediment al Constitucional. De fet, Merkel ja va intentar revisar el calendari de tancament de les nuclears en el seu anterior mandat, però els seus socis socialdemòcrates s'hi van oposar. Ara, en coalició amb el Partit Liberal (FDP), s'ha consensuat una nova data per al tancament nuclear que es va anunciar fa dues setmanes.
La protesta pel centre berlinès ha començat a l'estació central ferroviària i ha transcorregut entre la rodalia de la cancelleria i el Parlament, i s'ha dut a terme en un ambient festiu. La marxa estava convocada per una plataforma d'organitzacions antinuclears.
La mesura d'allargar la vida de les nuclears desperta un important rebuig popular, del 60% de la ciutadania alemanya, segons les enquestes. Els alemanys s'hi oposen perquè creuen que suposa un pas enrere en el foment de les energies renovables i també pels beneficis multimilionaris que la mesura comportarà per a les grans companyies energètiques. La indústria nuclear abonarà uns 30.000 milions d'euros en concepte d'impostos, encara que els beneficis que obtindran per continuar explotant les centrals atòmiques s'elevaran a 100.000 milions.
La cancellera Angela Merkel vol aprovar la mesura a través d'una llei que no hagi de ser ratificada per la cambra de representació regional, on la coalició de govern no disposa de la majoria necessària. Mentrestant, el partit socialdemòcrata ja ha amenaçat de recórrer aquest procediment al Constitucional. De fet, Merkel ja va intentar revisar el calendari de tancament de les nuclears en el seu anterior mandat, però els seus socis socialdemòcrates s'hi van oposar. Ara, en coalició amb el Partit Liberal (FDP), s'ha consensuat una nova data per al tancament nuclear que es va anunciar fa dues setmanes.
