Mig segle de Comandante, l'home que va revolucionar Cuba

Mig segle de Comandante, l'home que va revolucionar Cuba
L'Havana

Mig segle de Comandante, l'home que va revolucionar Cuba

Redacció
Fidel Castro (Reuters)

Fidel Castro (Reuters)

Fidel Castro es podria considerar com l'última gran figura del comunisme internacional. L'home dels llargs discursos, aquell revolucionari que va desafiar la gran superpotència nord-americana, és un personatge icònic del segle XX. 

Fill d'un ric emigrant i terratinent gallec, Fidel Alejandro Castro Ruz va néixer el 13 d'agost del 1926, es va llicenciar en Dret i va ser candidat al Parlament pel Partit del Poble Cubà a les eleccions que s'havien de fer el 1952, però el cop d'estat del coronel Fulgencio Batista va frustrar les seves expectatives.

Un any després va protagonitzar una operació contra el govern coneguda com l'assalt a la caserna de Moncada. Va fracassar, va ser empresonat i es va haver d'exiliar a Mèxic.

A Mèxic va conèixer el revolucionari argentí Ernesto Che Guevara i junts van planejar una revolta popular contra el règim de Batista. El 25 de novembre del 1956, a bord del iot Granma, Fidel i el Che van intentar un atac a la costa nord de l'illa. Una quinzena de rebels es van poder amagar a la selva de Sierra Maestra, on van organitzar una guerrilla. Dos anys després, aconseguien fer fora Batista. Era la nit de Cap d'Any del 1959.

 

El 8 de gener, Castro entrava a l'Havana proclamant l'"antiimperialisme nacionalista i reformador". Un any més tard assumia la direcció del govern, instaurava el règim revolucionari i suspenia la Constitució.

Del triomf de la revolució al xoc amb els Estats Units

Mesures com l'expropiació de plantacions i refineries de petroli nord-americanes el van enemistar amb els Estat Units i el van acostar a la Unió Soviètica. L'operació de Bahía Cochinos i la crisi dels míssils d'octubre del 1962 van ser alguns dels moment més crítics del règim castrista.

 

La desfeta del bloc soviètic el 1991 va comportar l'aïllament internacional de Cuba i va malmetre greument l'economia del país. Un fet que va desembarcar en el fenomen dels "balseros".

Fidel va reprimir durament els anomenats "elements contrarevolucionaris". Durant els primers anys del règim es van executar milers de persones i desenes de milers més van acabar a la presó. Una repressió que encara dura.

Fidel va dirigir el país caribeny durant gairebé mig segle, des del 1959 fins que va assumir la presidència de Cuba i la direcció del Partit Comunista el seu germà Raúl Castro.

10 anys d'una mala salut de ferro

El 23 de juny del 2001, els cubans van descobrir que la salut de Fidel es començava a deteriorar. El comandant es va desmaiar mentre pronunciava un dels seus llargs discursos a l'Havana.

 

El 2004 va caure en un altre discurs, a Santa Clara. Dos anys després, el mateix Fidel, mitjançant un comunicant, anunciava que, per una operació, traslladava el poder de manera provisional al seu germà Raúl, fins llavors cap de les forces armades.

 

La malaltia es va portar amb hermetisme total, però la cessió de poder semblava irreversible. El 19 de febrer del 2008, en una carta al diari "Granma", Fidel va anunciar que no es presentaria a la reelecció. Cinc dies després, Raúl assumia la responsabilitat de forma permament.

Però Castro no va marxar. Fins a l'últim dia ha continuat escrivint les seves reflexions i apareixent de tant en tant en públic. Tot plegat mentre el seu germà Raúl emprenia una política més pragmàtica amb canvis que durant els anys de Fidel semblaven tabú, entre els quals el desgel amb Washington.

Finalment, aquest 25 de novembre, després de 10 anys malalt, Fidel Castro ha mort.