Mèxic decideix entre el canvi de rumb i el continuisme
Les eleccions presidencials a Mèxic constitueixen un dilema entre la continuïtat del model de desenvolupament actual o un gir cap a l'esquerra en un país on les institucions impedeixen grans transformacions. La vuitena cita electoral a l'Amèrica Llatina des del mes de novembre passat pot tenir conseqüències importants a la regió. El 70% dels 103 milions de mexicans estan cridats a les urnes per escollir el nou president entre Andrés Manuel López Obrador, Felipe Calderón i Roberto Madrazo.
L'elecció del substitut de Vicente Fox s'ha convertit en els comicis més disputats i polaritzats de la història política moderna de Mèxic. Els tres candidats més ben posicionats per presidir el país fins al 2012 són López Obrador, de l'aliança Pel Bé de Tots, formada per tres partits d'esquerres; Felipe Calderón, del partit conservador oficialista PAN, i Roberto Madrazo, de l'Aliança per Mèxic, una coalició al voltant del PRI.
Després que en les últimes eleccions es trenqués amb el predomini del PRI durant més de setanta anys, els experts pronostiquen que els comicis d'avui tindran una forta abstenció.
A més de les eleccions presidencials, els mexicans hauran de renovar els governs estatals de Morelos, Jalisco, Guanajuato, el cap de govern del Districte Federal i els seus respectius governs locals.
Des del mes de novembre, a l'Amèrica Llatina s'han escollit dos mandataris de dretes (Hondures i Colòmbia), dos d'esquerres (Xile i Bolívia) i dos socialdemòcrates (Perú i Costa Rica). Aquest any, encara queden per votar el Brasil, l'Equador, Nicaragua i Veneçuela.
Després que en les últimes eleccions es trenqués amb el predomini del PRI durant més de setanta anys, els experts pronostiquen que els comicis d'avui tindran una forta abstenció.
A més de les eleccions presidencials, els mexicans hauran de renovar els governs estatals de Morelos, Jalisco, Guanajuato, el cap de govern del Districte Federal i els seus respectius governs locals.
Des del mes de novembre, a l'Amèrica Llatina s'han escollit dos mandataris de dretes (Hondures i Colòmbia), dos d'esquerres (Xile i Bolívia) i dos socialdemòcrates (Perú i Costa Rica). Aquest any, encara queden per votar el Brasil, l'Equador, Nicaragua i Veneçuela.
