Metges amb la mà tonta
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Vaig fer la carrera a la Universitat Autònoma, en l'única facultat de Ciències de la Informació que hi havia en aquell moment. Vam tenir la sort, els de meva promoció (Mònica Terribas, Jaume Balagueró, Núria Farré, Cristina Cubero, Ignacio Orovio, Xavi Calero, Jordi Sanuy, Joan Buixeda, Carme Casadellà…) que vam estrenar el nou edifici, amb maó vist i molta llum, que brutejava molt menys que els edificis d'un gris policial que hi havia al voltant.
Un dia, passejant pel campus de Bellaterra, un company de classe va dir que havia calculat que, per cada noi, ens tocaven sis noies. "Doncs hi ha algun capullo que en deu tenir dotze", va respondre un altre company que no es menjava un torrat. L'estadística és això. Les mitjanes tenen oscil·lacions molt bèsties, gairebé ofensives.
Recordo l'anècdota pueril per la xifra que va desvelar ahir, a l'"Àgora", en Guillem López Casasnovas, assessor del govern i president de l'Associació Mundial d'Economia de la Salut, un home que hi toca, que hi ha reflexionat i que ho sap comunicar. Va revelar que, a Catalunya, cada any, la sanitat pública emet 150 milions de receptes mèdiques. Això vol dir, 22 receptes de mitjana per persona i any i, no cal dir-ho, l'expert en sanitat considera que aquest també és un problema molt greu. Comptant que a moltes cases no els calen receptes, deu haver-hi famílies que se'n podrien empaperar el pis sencer.
Que hi ha molta gent molt fotuda, amb salut estantissa i que necessita molts medicaments, està clar. Però tants? No tendim a la sobredosi, a la sobremedicació, a la recepta d'esma perquè el pacient marxi content de la consulta.
Està clar, també, que per arribar a aquesta xifra de 150 milions de receptes anuals hi ha algun metge (una minoria –ja s'entén- dins del gran col·lectiu majoritari d'impecables professionals) que, amb la mà tonta, deu firmar tot el que se li posa al davant, i vinga recepta va i recepta ve. Sense control, com els ases els pets.
Un dia, passejant pel campus de Bellaterra, un company de classe va dir que havia calculat que, per cada noi, ens tocaven sis noies. "Doncs hi ha algun capullo que en deu tenir dotze", va respondre un altre company que no es menjava un torrat. L'estadística és això. Les mitjanes tenen oscil·lacions molt bèsties, gairebé ofensives.
Recordo l'anècdota pueril per la xifra que va desvelar ahir, a l'"Àgora", en Guillem López Casasnovas, assessor del govern i president de l'Associació Mundial d'Economia de la Salut, un home que hi toca, que hi ha reflexionat i que ho sap comunicar. Va revelar que, a Catalunya, cada any, la sanitat pública emet 150 milions de receptes mèdiques. Això vol dir, 22 receptes de mitjana per persona i any i, no cal dir-ho, l'expert en sanitat considera que aquest també és un problema molt greu. Comptant que a moltes cases no els calen receptes, deu haver-hi famílies que se'n podrien empaperar el pis sencer.
Que hi ha molta gent molt fotuda, amb salut estantissa i que necessita molts medicaments, està clar. Però tants? No tendim a la sobredosi, a la sobremedicació, a la recepta d'esma perquè el pacient marxi content de la consulta.
Està clar, també, que per arribar a aquesta xifra de 150 milions de receptes anuals hi ha algun metge (una minoria –ja s'entén- dins del gran col·lectiu majoritari d'impecables professionals) que, amb la mà tonta, deu firmar tot el que se li posa al davant, i vinga recepta va i recepta ve. Sense control, com els ases els pets.
