Més d'un miler de persones visiten els "papers de la dignitat" el primer dia d'exposició

Més d'un miler de visitants s'han apropat al Palau Moja de Barcelona per veure l'exposició sobre els "papers de la dignitat", en el primer dia que s'obria al públic. Hi havia molta expectació entre els visitants; els més grans s'han emocionat amb els records d'una guerra que van viure de petits. Els documents estaran exposats a Barcelona fins al 12 de març i després recorreran diverses ciutats catalanes.
Més d'un miler de persones visiten els "papers de la dignitat" el primer dia d'exposició
Barcelona

Més d'un miler de persones visiten els "papers de la dignitat" el primer dia d'exposició

Més d'un miler de visitants s'han apropat al Palau Moja de Barcelona per veure l'exposició sobre els "papers de la dignitat", en el primer dia que s'obria al públic. Hi havia molta expectació entre els visitants; els més grans s'han emocionat amb els records d'una guerra que van viure de petits. Els documents estaran exposats a Barcelona fins al 12 de març i després recorreran diverses ciutats catalanes.
Actualitzat
L'expectació despertada per l'arribada a Catalunya dels "papers" confiscats a la Generalitat republicana s'ha traduït en una gran afluència al Palau Moja, on s'exposen originals i reproduccions de documents espoliats per les tropes franquistes l'any 1939. La mostra comença amb una representació simbòlica del robatori dels arxius que han estat 67 anys a Salamanca i amb un audiovisual que recorda la funció repressiva que van tenir.

Dins de l'exposició, els comentaris eren inevitables. Com el d'una assistent que es preguntava com en ple segle XXI es podien sentir declaracions com les d'alguns a Salamanca. O una altra visitant que lamentava no tenir "una dreta civilitzada a l'oposició, que tinguem uns 'camisas azules', que van ser els mateixos que van fer aquestes barbaritats".

Entre el públic dominava la gent gran, alguns represaliats directament pel franquisme, i molta gent amb familiars afectats per la guerra civil i la repressió posterior. La majoria sortien emocionats de l'exposició, i alguns entristits pels records d'aquells anys d'ideals estroncats.

"Papers de la dignitat" en lloc de "papers de Salamanca"

A la mostra, que va inaugurar dissabte el president Maragall, s'hi pot veure una selecció de 119 documents, dels quals 82 són originals que han retornat amb els 500 lligalls de la Generalitat. També hi ha 37 reproduccions d'alguns dels documents de particulars i d'entitats que tornaran més endavant. Entre els originals, per exemple, destaca l'Estatut de 1932. En el seu discurs, Maragall va rebatejar els documents com els "papers de la dignitat".

Maragall va dir durant la inauguració que Catalunya es retroba amb un tros de la seva història passada. El president va començar el discurs dient que "un poble que no hagués perdut la llibertat no hauria necessitat una exposició com aquesta" i va destacar que amb la devolució dels lligalls de la Generalitat republicana "ens han tornat les proves del que el nostre país va haver d'aguantar".

Va tenir també paraules d'agraïment per als que des de la transició espanyola van iniciar, fa més de 25 anys, la reclamació de la devolució, des de Josep Benet fins al moviment cívic unitari representat per la Comissió de la Dignitat. En honor al treball fet per aquest moviment, Maragall va assegurar que els documents haurien de ser recordats com els "papers de la dignitat".

La mostra també explica la reivindicació del retorn des del començament, que es remunta al 1977. Els organitzadors han estructurat la mostra en diversos àmbits: "La confiscació dels documents a Catalunya (1936-1940)", "La finalitat informativa i repressiva de la confiscació (1936-1975)", "La crònica de la reivindicació (1977-2006)", "El retorn dels documents", "La recuperació de l'arxiu de la Generalitat" i "Epíleg".

L'exposició al Palau Moja s'allargarà durant cinc setmanes. Quan el 12 de març es tanquin les portes de la mostra, els documents recorreran tot el territori català en altres mostres que en principi es faran a Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Manresa. Totes les poblacions catalanes que ho vulguin també la poden acollir, sempre que compleixin els mínims requisits per garantir la integritat dels documents. De moment hi ha una dotzena de municipis més que ja ho han sol·licitat.

NOTÍCIES RELACIONADES