Més d'un centenar de fotografies dels viatgers romàntics del segle XIX, al MNAC
El MNAC acull fins al 23 de maig una exposició de més de 130 instantànies que permeten descobrir l'evolució de la fotografia al llarg del segle XIX. La mostra, titulada "De París a Cadis", recull el treball dels viatgers romàntics de l'època que van fer de la fotografia un complement innovador en les seves cròniques literàries. Les peces de la mostra daten entre el 1840 i el 1859. Calotípia i col·lodió són les dues primeres tècniques fotogràfiques que van intentar superar la pega que suposava el daguerreotip, amb el qual només es podia fer una còpia de la foto.
Un total de 120 fotografies procedents del Fons Fotogràfic de la Universitat de Navarra es podran veure al MNAC fins al 23 de maig en l'exposició "De París a Cadis", que mostra fotos dels viatgers romàntics del segle XIX, del període prepictorialista.
L'exposició és un referent dels escriptors que van buscar a Espanya el més exòtic d'Europa, d'aquí que s'hagi titulat "De París a Cadis", en al·lusió a París com una de les grans capitals de l'època, i a Cadis perquè l'interès d'aquests escriptors estava centrat, sobretot, a Andalusia i en el seu passat àrab.
Les fotos inclouen temes molt diversos, com ponts de ferrocarril, el cas de Jaume I el Conqueridor, fars moderns, esglésies, personatges populars o retrats de les classes acabalades, però s'observa una predilecció per Andalusia i l'empremta àrab.
Molts d'aquests fotògrafs romàntics van quedar enamorats de la Giralda de Sevilla, però, sobretot, de l'Alhambra de Granada. La majoria dels artistes inclosos en l'exposició són de França i la Gran Bretanya, països que en l'època competien per ser els millors en les incipients tècniques fotogràfiques, encara que també hi ha obres d'autors espanyols.
La majoria de les fotos que es poden veure al MNAC són còpies dels originals de l'època, però també es poden veure en negatiu sobre paper.
La majoria dels autors d'aquestes obres són fotògrafs procedents, sobretot, del món del gravat, i pintors, encara que hi ha alguns casos d'acompanyants d'escriptors o bé que es van fer acompanyar per algú que escrivia sobre el que la seva càmera captava.
"De París a Cadis" té com a subtítol "Calotípia i col·lodió", que eren les dues tècniques fotogràfiques que s'usaven en el període que es mostra.
La calotípia defineix el negatiu sobre paper que permetia nombroses còpies, encara que tenia l'inconvenient de la falta de nitidesa, ja que el feix de llum deixava rastres de la pasta de paper del negatiu sobre la còpia.
El col·lodió és la tècnica del negatiu sobre vidre que aconsegueix desplaçar la calotípia en permetre restablir l'equilibri entre la reproducció i la finor dels detalls.
