Més de 40.000 morts i una possible guerra civil marquen el fracàs de la invasió aliada a l'Iraq
El tercer aniversari de la invasió anglonord-americana de l'Iraq, segons el pla original, no hauria de ser més que un record. I l'Iraq, una democràcia pacífica, estable i representativa. Un objectiu, però, que s'ha anat esvaint amb cada aniversari. Segons l'exprimer ministre Iyad Allawi, l'Iraq es troba enmig d'una guerra civil. Extrem que descarten des de Washington, Londres i el mateix Bagdad, però el cert és que la violència és la protagonista diària de l'actualitat iraquiana.
La matinada del 19 al 20 de març del 2003, els Estats Units i el Regne Unit van iniciar la guerra a l'Iraq. Va ser una guerra ràpida tal com havien dissenyat els estrategues anglonord-americans i la transició del règim de Saddam Hussein a una democràcia pacífica, un exemple per a la resta de governs autoritaris de l'Orient Mitjà, s'esperava també com un tràmit sense problemes.
Però sobre el terreny, res no ha canviat. Tot el contrari. Els atemptats de la insurgència, i la resposta de les forces ocupants, no s'han aturat i la violència s'ha instaurat en la vida quotidiana del país.
La violència ha arribat a un punt de difícil retorn i ni Europa ni els Estats Units estan preparats per encarar-ne les conseqüències. Així de taxatiu es mostrava l'exprimer ministre Iyad Allawi. Cada dia, segons l'exmandatari, moren de mitjana unes seixanta persones.
En xifres, tres anys d'ocupació es resumeixen de la següent manera: més de 33.000 civils morts. Pel que fa a militars, tant soldats com policia, els morts arriben gairebé als 8.000. I d'aquests, 2.500 són de la coalició, la majoria nord-americans.
Malgrat tot plegat, les autoritats nord-americanes, britàniques i iraquianes han negat que l'Iraq estigui enmig d'una guerra civil. El mateix secretari de Defensa dels Estats Units arribava a assegurar que abandonar l'Iraq ara seria com haver entregat Alemanya als nazis després de la Segona Guerra Mundial.
