Més de 300.000 rohingyes fugen a Bangladesh i l'ONU parla de neteja ètnica

L'Alt Comissionat pels Drets Humans denuncia la violència extrema de l'exèrcit de Birmània contra aquesta minoria musulmana
Més de 300.000 rohingyes fugen a Bangladesh i l'ONU parla de neteja ètnica
Naypyidaw

Més de 300.000 rohingyes fugen a Bangladesh i l'ONU parla de neteja ètnica

L'Alt Comissionat pels Drets Humans denuncia la violència extrema de l'exèrcit de Birmània contra aquesta minoria musulmana
Redacció Actualitzat
Una dona rohingya amb el seu fill espera un vaixell per poder creuar la frontera (Reuters)

Una dona rohingya amb el seu fill espera un vaixell per poder creuar la frontera (Reuters)

L'èxode de la minoria rohingya de Birmània a Bangladesh ja arriba a les 313.000 persones, segons l'ONU, que parla d'exemple de manual de neteja ètnica. Els membres d'aquesta minoria musulmana fugen de la violència de l'exèrcit birmà desfermada el 25 d'agost, arran d'atacs previs d'insurgents d'aquesta ètnia contra una trentena de casernes militars i policials.

El balanç de la repressió és de 500 morts, segons l'exèrcit birmà, la majoria rohingyes. L'ONU duplica la xifra. Dissabte, els rebels van declarar una treva unilateral d'un mes, però el govern birmà els va respondre que no negociava amb terroristes.

El responsable pels Drets Humans de les Nacions Unides, Zeid bin Ra'ad al-Hussein, ha qualificat de brutal i desproporcionada la reacció dels militars birmans contra els rohingyes de l'estat d'Arakan:

"Hem rebut molts informes i imatges per satèl·lit de les forces de seguretat i de les milícies locals calant foc als pobles rohingyes. També hem rebut relats sobre assassinats, inclosos tirotejos contra civils que fugen. Estic especialment horroritzat després de veure informes que diuen que les autoritats de Birmània han començat a minar la frontera amb Bangladesh."

Zeid bin Ra'ad al-Hussein demana al govern birmà que anul·li l'operació militar i reverteixi la discriminació contra la minoria musulmana.

Cada cop més personalitats internacionals exigeixen a la líder birmana i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi que aturi la repressió. Ho ha reclamat el mateix dalai-lama. Altres premis Nobel demanen fins i tot que es retiri el guardó concedit a la política birmana el 1991.