Més de 120 obres mostren la dona en l'art del segle XX a la Fundació Miró de Barcelona

La "Venus" imaginada per Niki de Saint Phalle té poc a veure amb la deessa de l'amor representada per l'art clàssic. Les seves figures femenines expressen ràbia i frustració, o bé adopten un aspecte grotesc i festiu. Són algunes de les representacions que l'art del segle XX ha fet de la dona i que es poden veure en l'exposició "La dona, metamorfosi de la modernitat". El recorregut arrenca a finals dels anys vint, quan diverses artistes van fer servir la fotografia per qüestionar i trencar l'estereotip tradicional de la dona. Però l'exposició és sobretot l'excusa perfecta per aplegar peces de noms destacadíssims de l'art contemporani, perquè la dona és un tema sempre present i inesgotable en l'obra dels artistes, tant homes com dones. Les dones han conservat en el seu art una idea de transformació del món d'una manera de vegades feminista, però també d'una manera ètica, mentre que fa la impressió que els homes han abandonat aquest punt de vista. La crítica social és present en l'obra d'artistes com Yayoi Kusama, que amb peces com una post de planxar expressa el seu rebuig al domini masculí, o en les instal·lacions de Louise Bourgeois, construïdes a partir de referències autobiogràfiques. En l'extrem oposat, molts artistes masculins han trobat en el nu femení la manera d'unir el plaer sensual i el plaer estètic, i un territori idoni per experimentar nous llenguatges plàstics.