350.000, segons el govern

Més d'1,3 milions de persones diuen un contundent "No a la guerra" a Barcelona

El crit en contra d'un possible atac militar a l'Iraq ha omplert els carrers de més de 600 ciutats del món. Una de les més massives és la que ha intentat recórrer els carrers de Barcelona. Hi havia tanta gent, que la manifestació no ha pogut gairebé avançar fins tres hores després de l'inici. Ha estat, sens dubte, la manifestació més important que s'ha fet mai a Catalunya. Els organitzadors parlen de més d'1,5 milions de persones, l'ajuntament d'1,3 i la delegació del govern ha xifrat la participació en 350000.

Actualitzat
Pancartes, enganxines, lemes de tot tipus, un simulador de bombardejos... Enmig d'un aire festiu centenars de milers de persones (1,5 milions segons l'organització, 1,3 segons l'ajuntament de Barcelona) s'han aplegat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal per llançar un missatge de "No a la guerra" als Estats Units, principals avaladors d'una intervenció militar contra el règim de Saddam Hussein. Les previsions apuntaven que es tractaria d'una de les protestes més importants que mai han recorregut els carrers de Barcelona i no s'han quedat curtes. Una riuada de gent intentava arribar al punt de partida de la manifestació però tots els accessos estaven col·lapsats. Puntualment, a les cinc de la tarda, la capçalera de la manifestació, formada per persones anònimes i ciutadans iraquians que viuen a Catalunya, ha començat a caminar per un passeig de Gràcia ple de gom a gom, de gent que en molts casos circulava en sentit contrari al recorregut perquè intentava arribar al lloc de sortida. Totalment bloquejada per la gran quantitat de gent, la marxa ha intentat arribar a la Gran Via i després fins a la plaça de Tetuan, on s'acabava la manifestació. Fins dues hores després de l'inici de la protesta, però, la cua no ha començat a moure's i els parlaments previstos han començat i acabat, gairebé a les vuit del vespre, sense que la capçalera hagués pogut arribar a la plaça. El manifest de la protesta, llegit per l'actriu Carme Sansa, condemna qualsevol atac o intervenció militar a l'Iraq, encara que sigui amb l'autorització de l'ONU, al·legant que només serveix als interessos econòmics i geoestratègics dels Estats Units i que suposarà agreujar el sofriment de la població iraquiana. L'acte ha acabat amb un simulacre d'atac aeri, durant el qual els manifestants s'han protegit el cap i s'han tirat a terra seguint el senyal d'uns tocs de sirena semblants als que adverteixen del perill dels bombardejos durant les guerres. Tot i que aquest era el final oficial, el pas de manifestants per la plaça Tetuan ha continuat una bona estona i ha fet necessari repetir més d'una vegada la lectura del manifest i el simulacre. La plataforma "Aturem la Guerra", formada per més de 200 entitats i organitzadora de la manifestació, ha definit la protesta de Barcelona i les que s'han fet arreu del món com un exercici de democràcia. El lema sota el qual transcorria la manifestació era "Aturar la guerra és possible" i la voluntat d'aquestes marxes és aconseguir que s'escolti la veu de la societat civil, que reclama una sortida pacífica a la crisi iraquiana. La protesta comptava amb una segona capçalera, que sota el lema "Per la pau, aturem la guerra" ha aplegat representants de tots els partits polítics catalans, excepte el PP, i altres representants polítics com el president del Parlament català, Joan Rigol, o l'alcalde de Barcelona, Joan Clos.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut