Més càmeres de vigilància al carrer: el límit entre seguretat i privacitat

Augmenten els ajuntaments que aposten per les càmeres de vigilància al carrer per fer baixar els delictes, reobrint el debat sobre la privacitat i sobre la seva efectivitat
Més càmeres de vigilància al carrer: el límit entre seguretat i privacitat
Catalunya

Més càmeres de vigilància al carrer: el límit entre seguretat i privacitat

Augmenten els ajuntaments que aposten per les càmeres de vigilància al carrer per fer baixar els delictes, reobrint el debat sobre la privacitat i sobre la seva efectivitat
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Fins a 131 municipis catalans han instal·lat càmeres de vigilància al carrer per prevenir delictes o actes de vandalisme, una eina policial que ha anat a l'alça des del 2011, quan hi havia 50 localitats menys que les consideraven necessàries.

En alguna ocasió, les imatges han servit per resoldre algun fet delictiu, com aquest de Salt en què un home en deixa inconscient un altre i fuig. La policia el va identificar i detenir per la gravació d'una càmera de seguretat.

 

El límit entre seguretat i privacitat

Salt és la població on hi ha més càmeres al carrer, 50, i estan pendents de col·locar-ne 30 més. La seva presència no té unanimitat. Alguns veïns veuen bé el control per evitar robatoris, però a d'altres els incomoda perquè vulnera la seva intimitat i esperen que aquest mètode preventiu deixi de ser necessari amb el temps. Una seguretat que Gemma Galdon, autora de la tesi de la UAB "Per què la videovigilància?" reconeix que no sempre és objectiva.

"Els municipis amb molta migració eren els que demanaven més càmeres. Hi ha certa por, que no té per què ser objectiva, que no té per què veure's reflectida en casos de delinqüència reals".

Els municipis que les han instal·lat les valoren positivament. A Platja d'Aro n'hi ha 29. Des del 2014, quan en van fer el gran desplegament, diuen que han disminuït fins a un 70% els robatoris a vehicles o un 44% els robatoris a domicilis en les zones vigilades. Hi ha càmeres que tenen lector de matrícules i avisen la policia si un vehicle fitxat o robat circula pel poble.

Les xifres que donen alguns municipis avalen que on hi ha càmeres hi ha menys delictes. Galdón, però, alerta que la violència no desapareix sinó que s'adapta al nou repte. A més, no se sap si la delinqüència es trasllada a carrers no vigilats o fins i tot a altres municipis sense sistema de videovigilància.

Tampoc hi ha cap estudi que demostri que la instal·lació de càmeres resolgui problemes de vandalisme o delinqüència.

 

Quina és la relació entre l'eficàcia i el cost d'aquestes càmeres?

En el debat sobre les càmeres de videovigilància al carrer s'ha de tenir en compte el cost. A la Gran Bretanya Scotland Yard ja ho ha estudiat. Segons explica Galdon, van analitzar les càmeres que havien sigut útils per resoldre delictes.

"Van arribar a la conclusió que cada vegada que una càmera ajudava amb un delicte costava 25.000 lliures (uns 30.000 euros). És a dir, el cost de manteniment és tan alt i l'efectivitat tan baixa que al final segurament no es justifiquen aquestes 25.000 lliures, amb què pots pagar la mitja jornada d'un policia".

El permís per instal·lar les càmeres el dona una comissió que depèn del Departament d'Interior i que presideix un magistrat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El principal punt que es critica, tot i la regulació que hi ha, és que aquests sistemes fan més vulnerable la intimitat i la privacitat dels ciutadans. Ara s'hi suma el debat de la seva efectivitat.

VÍDEOS RELACIONATS