Més atur i més precarietat que fa una dècada entre els menors de 30 anys

Un de cada cinc joves ni estudia ni treballa, i els que han aconseguit una feina estan instal·lats en la precarietat
Més atur i més precarietat que fa una dècada entre els menors de 30 anys
Barcelona

Més atur i més precarietat que fa una dècada entre els menors de 30 anys

Un de cada cinc joves ni estudia ni treballa, i els que han aconseguit una feina estan instal·lats en la precarietat
Redacció

Els menors de trenta anys han estat especialment castigats per la crisi: els joves del 2016 ho tenen molt pitjor que els de fa una dècada. Segons un informe encarregat per la Taula del Tercer Sector, amb la crisi s'ha triplicat la taxa d'atur juvenil: ha passat del 13% l'any 2007 al 42% el 2015.

A més, un 20% dels menors de 30 anys –un de cada cinc–, actualment ni estudien ni treballen. I els que tenen feina cobren uns 450 euros menys i treballen en unes condicions laborals pitjors que la generació anterior.

 

 

La taxa d'atur entre aquest col·lectiu ja dobla la del global de la població. Estem a la cua d'Europa pel que fa la taxa d'emancipació, i, per tant, les opcions de tenir un projecte de vida autònoma s'allunyen. La situació dels joves d'ara és molt pitjor que la de la generació precedent. Hi ha més atur, però, sobretot, hi ha més precarietat entre aquells que sí que tenen feina.

A més, segons l'estudi, els sous baixos i els contractes temporals ja són la norma entre joves de tots els nivells educatius, si bé encara tenen més opcions de trobar feina els joves amb estudis superiors. Ho explica Maria Àngels Cabasés, professora d'Economia Universitat de Lleida i autora de l'informe.

"La remuneració mitjana mensual d'aquells joves que tenen com a molt educació de graduat escolar d'aquells que tenen educació universitària s'ha reduït. Per tant, ens està dient que sí que l'educació és un factor que afavoreix l'ocupació, però ja no és el mateix factor que ho era per a la generació anterior."

 

Davant d'això, el sector social reivindica als governs que reforcin els plans actius d'ocupació dirigits als joves, personalitzats, per evitar, sobretot, que augmenti el percentatge d'aquells que ni treballen ni estudien, uns plans que han d'anar acompanyats d'una reivindicació social i sindical molt més forta perquè les empreses compleixin uns mínims en drets laborals.