Medi Ambient vol connectar els espais naturals perquè no siguin illes enmig del ciment
L'any 2004 es van batre tots els rècords de construcció d'habitatges a les comarques de Barcelona, un exemple de l'enorme pressió urbana que provoca la desaparició d'espais naturals. Ara, el govern català vol posar límits a aquesta expansió. Ho farà amb un pla per preservar els connectors biològics i evitar que els espais naturals es converteixin en illes encerclades per ciutats i carreteres. Aquest pla, que també pretén rescatar zones degradades i frenar la dispersió urbana, prioritzarà una de les zones més crítiques, el Vallès.
La industrialització i el creixement demogràfic han fet que el Vallès, amb més d'un milió d'habitants, sigui la zona més poblada de Catalunya, després de Barcelona. L'expansió urbanística és imparable, i va ocupant tota la plana, entre la serra de Sant Llorenç i la de Collserola. Hi queden zones de molt valor ambiental, però la construcció de nous barris al voltant de ciutats i pobles, les va encongint.
El ric mosaic de terres agrícoles, boscos i espais oberts de la plana del Vallès és vital per assegurar la connexió entre les zones protegides de les serres. Noves urbanitzacions i polígons, les carreteres actuals i les previstes es converteixen en barreres i fragmenten els corredors naturals, com les rieres. L'aïllament provoca un empobriment biològic. A més, si el territori es converteix en un continu urbà, es perden els grans espais que permeten activitats recreatives de tota mena.
Entitats ambientalistes, municipis i el govern pensen que s'ha d'actuar. El Departament de Medi Ambient elabora un pla de connectors biològics per a tot Catalunya, però ha decidit prioritzar els que s'estudien per a la zona del Vallès.
Amb tot, els grups ambientalistes creuen que serà difícil conciliar la preservació dels connectors biològics amb les infraestructures previstes i la dinàmica de creixement actual. En aquest sentit, creuen que el Vallès necessita una moratòria abans no es decideixi el futur del territori.
L'acció, coordinada entre municipis i les altres administracions, seria un primer pas per assegurar la connexió entre els espais naturals, rescatar zones degradades i frenar la dispersió urbana.
