McCain diu a Obama que un no al Congrés per l'atac a Síria tindria conseqüències catastròfiques per a la credibilitat del país
El president dels Estats Units té el suport del senador republicà John McCain, que considera que si el Congrés rebutgés la petició d'Obama les conseqüències serien "catastròfiques" per a la credibilitat del país. Obama busca convèncer els legisladors nord-americans de la necessitat de castigar el règim sirià per haver fet servir armes químiques i McCain li ha fet costat.
RedaccióActualitzat
El president dels Estats Units Barack Obama intenta convèncer els congressistes que és necessària una intervenció per castigar el règim de Bashar al-Assad. El vot contrari del Congrés a una decisió presidencial com la que ara és damunt la taula no té precedents en la història dels Estats Units. De moment, Obama ja disposa del suport del senador republicà per Arizona John McCain, antic aspirant a la presidència i rival seu. "Si el Congrés rebutgés una resolució com ara aquesta, després que el president dels Estats Units hagi donar l'ordre d'atacar, les conseqüències serien catastròfiques. La credibilitat d'aquest país, tant respecte dels seus aliats com per als seus enemics, cauria per terra i la implicació de tot plegat aniria més enllà d'aquesta presidència", ha manifestat McCain. El senador, però ha lamentat que la intervenció prevista seria massa limitada.
El suport de McCain podria comportar que s'hi sumessin alguns col·legues de partit ja que l'acció militar continua dividint republicans i demòcrates. La setmana passada, 53 legisladors demòcrates van enviar una carta a Obama instant-lo que, com estipula la Constitució, demani l'autorització del Congrés per a una acció bèl·lica. Per la seva banda, el representant republicà per Virgínia Scott Rigell, en una carta avalada per 140 legisladors, dels quals 21 eren demòcrates, va advertir Obama que "l'interès nacional" per ell sol no és suficient per a una acció militar sense l'aprovació del Congrés.
Després de les declaracions d'Obama sobre Síria, el representant republicà per Nova York Peter King va sostenir que, amb aquesta consulta, "el president està abdicant de la seva responsabilitat com a comandant en cap i perjudicant l'autoritat de futurs presidents". Per contra, la republicana per Florida Ileana Ros Lehtinen ha assenyalat en un comunicat la seva satisfacció pel fet que Obama busqui l'autorització del Congrés, "però hauria d'haver-lo convocat a sessió immediata" i no esperar que acabin les vacances. Una enquesta de Gallup va mostrar la setmana passada que el 80 per cent dels nord-americans creuen que Obama hauria d'obtenir l'aprovació del Congrés abans d'emprendre una acció armada a Síria.
Obama treballa sense parar per obtenir el suport dels congressistes
La Casa Blanca treballa sense parar per assegurar un vot favorable a l'atac, al Congrés dels Estats Units. El mateix president Obama es reuneix amb els pesos pesants del Partit Republicà i amb els presidents de le les dues cambres del Congrés. Tot i que fins al dia 9 de setembre no es recuperarà el curs polític, l'activitat és constant, amb videoconferències, reunions amb comitès i compareixences davant del Senat per demanar el suport a una eventual acció bèl·lica contra Síria.
El president té la potestat per ordenar l'operació militar, però vol implicar-hi el Congrés per evitar un desgast polític excessiu. L'opinió pública, per la seva banda, és contrària a l'atac; d'aquí a un any hi ha eleccions de mig mandat i els demòcrates volen recuperar la cambra baixa. Una relliscada d'Obama seria fatal per a aquest objectiu.
Històricament, quan el president ha demanat suport per anar a la guerra, se li ha donat. Però l'atac a Síria no és pròpiament una guerra i està molt vinculat a una decisió personal d'Obama, de quan va advertir que l'ús d'armes químiques era una línia vermella que no es podria traspassar. Un element que l'oposició podria aprofitar per desgastar el president, sobretot des del Tea Party, un grup de congressistes republicans que van per lliure i que ataquen Obama des de tots els fronts possibles.
A part dels esforços de la Casa Blanca per convèncer els congressistes, també hi tindrà un pes important la feina dels lobbies, els grups de pressió, com el de la indústria militar, que tenen l'habilitat d'aconseguir el suport dels congressistes més enllà del partit on militen.
Mentre el règim sirià celebra com una victòria la decisió d'Obama de subordinar un atac a la decisió del Congrés, Moscou ha anunciat l'enviament d'un vaixell de guerra a les costes de Síria per recollir informació sobre el conflicte. D'altra banda, el ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha assegurat que les proves que han presentat els EUA sobre el suposat ús d'armes químiques per part de les tropes governamentals sirianes no són convincents. "Ens van mostrar uns informes que no contenien res concret: ni coordenades geogràfiques ni noms ni proves que les mostres haguessin estat recollides per professionals. Tampoc no ens convenç gens ni mica el que ens van mostrar abans britànics i francesos." Lavrov ha indicat que, quan Moscou demana detalls concrets, "responen que tot això és secret" i que, per tant, no ens els poden lliurar.
A més a més, Lavrov ha advertit que un atac contra Síria ajornaria gairebé indefinidament la celebració d'una nova conferència de pau a Ginebra sobre el conflicte al país àrab. Lavrov ha destacat que, com més triguin les potències occidentals a convèncer l'oposició siriana que participi en una conferència de pau, "més víctimes veurem, especialment entre la població civil".
El suport de McCain podria comportar que s'hi sumessin alguns col·legues de partit ja que l'acció militar continua dividint republicans i demòcrates. La setmana passada, 53 legisladors demòcrates van enviar una carta a Obama instant-lo que, com estipula la Constitució, demani l'autorització del Congrés per a una acció bèl·lica. Per la seva banda, el representant republicà per Virgínia Scott Rigell, en una carta avalada per 140 legisladors, dels quals 21 eren demòcrates, va advertir Obama que "l'interès nacional" per ell sol no és suficient per a una acció militar sense l'aprovació del Congrés.
Després de les declaracions d'Obama sobre Síria, el representant republicà per Nova York Peter King va sostenir que, amb aquesta consulta, "el president està abdicant de la seva responsabilitat com a comandant en cap i perjudicant l'autoritat de futurs presidents". Per contra, la republicana per Florida Ileana Ros Lehtinen ha assenyalat en un comunicat la seva satisfacció pel fet que Obama busqui l'autorització del Congrés, "però hauria d'haver-lo convocat a sessió immediata" i no esperar que acabin les vacances. Una enquesta de Gallup va mostrar la setmana passada que el 80 per cent dels nord-americans creuen que Obama hauria d'obtenir l'aprovació del Congrés abans d'emprendre una acció armada a Síria.
Obama treballa sense parar per obtenir el suport dels congressistes
La Casa Blanca treballa sense parar per assegurar un vot favorable a l'atac, al Congrés dels Estats Units. El mateix president Obama es reuneix amb els pesos pesants del Partit Republicà i amb els presidents de le les dues cambres del Congrés. Tot i que fins al dia 9 de setembre no es recuperarà el curs polític, l'activitat és constant, amb videoconferències, reunions amb comitès i compareixences davant del Senat per demanar el suport a una eventual acció bèl·lica contra Síria.
El president té la potestat per ordenar l'operació militar, però vol implicar-hi el Congrés per evitar un desgast polític excessiu. L'opinió pública, per la seva banda, és contrària a l'atac; d'aquí a un any hi ha eleccions de mig mandat i els demòcrates volen recuperar la cambra baixa. Una relliscada d'Obama seria fatal per a aquest objectiu.
Històricament, quan el president ha demanat suport per anar a la guerra, se li ha donat. Però l'atac a Síria no és pròpiament una guerra i està molt vinculat a una decisió personal d'Obama, de quan va advertir que l'ús d'armes químiques era una línia vermella que no es podria traspassar. Un element que l'oposició podria aprofitar per desgastar el president, sobretot des del Tea Party, un grup de congressistes republicans que van per lliure i que ataquen Obama des de tots els fronts possibles.
A part dels esforços de la Casa Blanca per convèncer els congressistes, també hi tindrà un pes important la feina dels lobbies, els grups de pressió, com el de la indústria militar, que tenen l'habilitat d'aconseguir el suport dels congressistes més enllà del partit on militen.
Mentre el règim sirià celebra com una victòria la decisió d'Obama de subordinar un atac a la decisió del Congrés, Moscou ha anunciat l'enviament d'un vaixell de guerra a les costes de Síria per recollir informació sobre el conflicte. D'altra banda, el ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha assegurat que les proves que han presentat els EUA sobre el suposat ús d'armes químiques per part de les tropes governamentals sirianes no són convincents. "Ens van mostrar uns informes que no contenien res concret: ni coordenades geogràfiques ni noms ni proves que les mostres haguessin estat recollides per professionals. Tampoc no ens convenç gens ni mica el que ens van mostrar abans britànics i francesos." Lavrov ha indicat que, quan Moscou demana detalls concrets, "responen que tot això és secret" i que, per tant, no ens els poden lliurar.
A més a més, Lavrov ha advertit que un atac contra Síria ajornaria gairebé indefinidament la celebració d'una nova conferència de pau a Ginebra sobre el conflicte al país àrab. Lavrov ha destacat que, com més triguin les potències occidentals a convèncer l'oposició siriana que participi en una conferència de pau, "més víctimes veurem, especialment entre la població civil".
