May rebutja rotundament la convocatòria d'un nou referèndum d'independència a Escòcia

La primera ministra britànica, Theresa May, rebutja de manera rotunda la possibilitat que es convoqui un segon referèndum d'independència a Escòcia. La seva homòloga escocesa, Nicola Sturgeon, va anunciar al matí el començament del procés per fer un nou referèndum, que s'hauria de celebrar entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. Sturgeon al·lega que, quan es va fer el primer referèndum, els escocesos van votar pensant que continuar al Regne Unit significava mantenir-se a la Unió Europea.​

Però May ja ha dit que no ho acceptarà.

"L'estretor de mires que avui ha mostrat l'SNP és molt lamentable. Posa Escòcia en una cursa cap a la divisió. Crea una gran incertesa. I això passa en un moment en el qual l'evidència és que el poble escocès, la majoria dels escocesos, no vol un segon referèndum d'independència."

Sturgeon plantejarà la setmana vinent en el Parlament d'Edimburg la possibilitat de convocar aquest nou referèndum.

Via lliure del Parlament britànic al Brexit

Unes hores després d'aquest anunci, el Parlament britànic va aprovar la llei del Brexit. Era el requisit que li faltava al govern de Theresa May per poder notificar de forma oficial a Brussel·les l'inici del procés per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, és a dir, l'activació del conegut article 50 dels tractats europeus. La intenció de May és fer-ho abans no s'acabi el mes.

Dins del Parlament es debatia el projecte de llei sobre el Brexit. I fora, unes 200 persones es manifestaven amb la voluntat d'influir en els legisladors. Volien que s'aprovés l'esmena que garantiria els drets dels tres milions de ciutadans europeus que viuen al Regne Unit. Una de les manifestants, italobritànica, es queixava: "És una bogeria per a la gent que és aquí, que fa molt temps que viu aquí. Haurien de tenir el dret de quedar-se. Fins i tot si no fa gaire que som aquí, som part d'Europa, i a tothom se li hauria de permetre que es quedés."

Aquesta és la posició que va defensar el laborista Keir Starmer a la Cambra dels Comuns: "És essencial que el govern no s'equivoqui, perquè, si no, portarà el país a un camí erroni. Començar les negociacions garantint els drets dels ciutadans europeus i acabar-les amb un vot amb prou suport ens ajudarà a protegir-nos d'un destí incert."

La majoria conservadora, però, va votar en contra d'aquesta esmena, i també la que habilitava el Parlament per vetar l'acord amb Brussel·les. El ministre per al Brexit, David Davis, ho va justificar: "Estem buscant una nova relació que ens beneficiï mútuament, en la qual creiem i que anirà bé per a tothom. Però lligar les mans al govern seria la pitjor manera d'aconseguir aquest objectiu."

La Cambra dels Lords va donar suport a la llei sense esmenes aprovada pels Comuns i, per tant, la primera ministra Theresa May ja té el que volia: via lliure per activar l'article 50 del Tractat de Brussel·les i donar el tret de sortida al Brexit.