Mateo Gil: "'Proyecto Lázaro' neix pel meu terror absolut a la mort i a la pròpia vida"

Mateo Gil:

Mateo Gil: "'Proyecto Lázaro' neix pel meu terror absolut a la mort i a la pròpia vida"

El director de 'Proyecto Lázaro', Mateo Gil, acompanyat de l'actriu Oona Chaplin durant la presentació de la pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Fantàstic - Sitges 2016, el 7 d'octubre (hor

El director de 'Proyecto Lázaro', Mateo Gil, acompanyat de l'actriu Oona Chaplin durant la presentació de la pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Fantàstic - Sitges 2016, el 7 d'octubre (horitzontal).

ACN Sitges.-El director de 'Nadie conoce a nadie' i 'Blackthorn', Mateo Gil, ha presentat aquest divendres al Festival de Cinema de Sitges el seu últim film 'Proyecto Lázaro', de la productora catalana Arcadia Motion Pictures. El títol, en homenatge al personatge bíblic retornat miraculosament a la vida, narra la història de Marc Jarvis (Tom Hughes), un jove d'èxit incapaç d'assumir una malaltia terminal que crionitza el seu cos. Quan es desperta, 70 anys després, el món no serà tan idíl·lic com esperava. En una entrevista amb l'ACN, Gil ha explicat la pel·lícula neix pel seu terror "absolut" a la mort, però també a la pròpia vida. La cinta, però, va més enllà i planteja el debat d'envellir i haver de "viure a mig gas". "Tenim la necessitat imperiosa que hi hagi alguna cosa més enllà de la mort quan, en realitat, no hi pot haver res millor que viure", ha precisat.

'Proyecto Lázaro' narra la història de Marc Jarvis (Tom Hughes), un jove d'èxit ambiciós amb molts projectes de futur incapaç de superar el xoc que li suposa que li diagnostiquin un càncer letal amb un pronòstic de menys d'un any de vida. Per això, decideix 'crionitzar' el seu cos. El gran amor de la seva vida, la Naomi (Oona Chaplin), malgrat no estar d'acord amb la decisió, es converteix en el seu pilar. 70 anys després de la decisió, el 2083, Marc es convertirà en el primer cos ressuscitat de la historia de la humanitat. Quan es desperta, però, és un malalt a l'hospital, un fet que l'obliga a plantejar-se la vida després de la mort i a preguntar-se per què va prendre la decisió. En l'entrevista amb l'ACN, Gil considera que l'acceptació de la mort es fa per "reducció a l'absurd". "És a dir, demostrar una cosa perquè el contrari és, simplement, absurda. No acceptar la mort acaba sent un absurd", ha precisat. El Marc, explica, busca una "segona oportunitat" per sobre de qualsevol altra cosa i, una vegada ho aconsegueix, acaba preguntar-se si "realment valia la pena". "La via sense una Oona Chaplin és molt absurda!", ha bromejat. Un film de ciència ficció però, per sobre de tot, una història d'amor en què la parella del passat ressona constantment en el futur.La primera idea sobre la pel·lícula la va tenir fa anys, quan el director va escriure amb Alejandro Amenábar 'Abre los ojos', on parlaven de com seria la reanimació en el futur. Una idea, però, el va acabar d'animar a tirar endavant el projecte: una notícia de l'any 2008 en què s'explicava com s'havia creat un cor de rata a partir de cèl·lules mare.Durant l'entrevista, Mateo Gil ha explicat va iniciar el guió de 'Proyecto Lázaro' pensant que mai ningú la voldria produir perquè no era un projecte comercial. Sentia, segons relata, una necessitat "terapèutica" d'escriure-la. Chaplin: "A vegades tinc ganes de deixar la professió"L'actriu Oona Chaplin, que interpreta el paper de l'amor de la vida de Marc, reconeix que es va sentir captivada pel guió des del primer moment. En una entrevista amb l'ACN destaca la història d'"amor absurd però absolut", visceral, boig i irresistiblement profund que s'hi narra. "Amb el 99% dels guions que rebo tinc ganes de deixar la feina, perquè els protagonitzen dones estúpides que només faciliten històries dels homes. No són complexes ni imaginatives". Tot al contrari del què li va passar amb 'Proyecto Lázaro', amb una guió "imaginatiu" que et permet constatar que el millor és allò que tenim a l'abast, però que necessitem temps per poder apreciar-ho. Chaplin ha manifestat la seva "obsessió" per la mort que, alhora, entén que dóna sentit a la vida.